Prima gherra mundiale

(Reindiritzadu dae Prima Gherra Mundiale)


Articulu in nugoresu

Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Tziviltade nuraghesa
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Tzina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Edade Mèdia Arta
Edade Mèdia Tzentrale
Edade Mèdia Bàscia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

Sa prima gherra mundiale est su lumen chi at picau sa pelea chi at imputau paris belle totu sas potèntzias mundiales, e puru medas de cuddas minores, tra s'istiu de su 1914 e s'acabbu de su 1918. A s'incumintzu mutia "gherra europea", cando b'an intrau nassiones chi fachian parte de su Commonwealth, sos Istados Unidos e ateros istaos chi fin foras de calesisiat lacana europea, at picau su lumen de "gherra mundiale" siat pro sa mannesa siat pro sas carateristicas de "gherra totale" chi at tentu: difatis est istada sa gherra prus manna mai peleada fintzas a su 1939, overosiat a s'incumintzu de sa segunda gherra mundiale.

Sa gherra, cando in s'11 de Sant'Andria de su 1918 sa Germania at firmau s'armistitziu chin sas fortzas inimicas, at cambiau sa cartina geopolitica de s'Europa intrega: sos imperos prus mannos de su mundu - su tedescu, s'austro-ungaricu, s'otomanu e su russu - an acabbau de esistire, naschinde dae sa morte issoro paritzos ateros istaos.