Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

S'aparèchiu Flyer de sos frades Whright

Un’aparèchiu (naradu finas aeroplanu o arioplanu) est unu veìculu cun alas, prus pesadu chi s’àera, chi bolat zenerarmente propursadu dae unu o prus motores e s’impreat pro su trasportu aviàtigu.

IstòriaModìfica

In su 1783, Pilatre de Rozier e su marchesu de Arlandes fiant resèssidos a bolare gràssias a su globu de àera caente de sos frades Montgolfier. Cun un’ispètzia de pranadore, Lillenthal su tedescu aiat realizadu prus de 2.000 bolos moende cun su 1890. Sende gasi, su primu òmine chi fiat resèssidu a decollare dae su solu – 20 cm. pro 50 m. – a bordu de unu beìculu motorizadu (s’Eolo) fiat istadu Clement Ader in su 1890.

Orville Wright aiat fatu bolare unu beìculu pro 285 m. in tempus de 59 s. Posteriormente, sos obos si fiant sutzèdidos in manera ininterròmpida, in forma de primados de artària, de belotzidade e de distàntzia. Gasi, in su 1910 si fiant sizidos sos 1.000 m. de artitùdine e sos 100 km/h. Louis Bienot su frantzesu fiant resèssidu a realizare sa prima rugrada de su Canale de sa Màniga in su 1909 e Charles Lindbergh s’istadunidesu aiat unidu pro sa prima bia Noa Iorcu cun Parizi in su 1927.

Dae tanto, s'èssere umanu aiat utilizadu s’aparèchiu cun finalidades militares (su Messerschmitt tedescu contra a su Spitfire britànnigu in tempus de sa segunda gherra mundiale) o cumertziales (aparèchios de distàntzia mediana e longa), e li dat formas meda diferentes (idrobolarzu, elimòbile, supersònigu, eac.).