Aritmètica

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

S'aritmètica est unu campu de sa matemàtica chi istùdiat sas propriedades elementares de tzertas operatziones cun sos nùmeros, in ispètzia sos nùmeros intreos.

Operatziones aritmèticasModìfica

Sas operatziones aritmèticas traditzionales sunt additzione, sutratzione, multiplicatzione e divisione, mancari a bortas sos istudiosos pòngiant in sa dicsiprina finas operatziones prus adelantadas comente e s'innartziamentu a podèntzia, s'estratzione de raighina, sos logaritmos e s'impreu de sas percentuales. Sos càrculos aritmèticos cherent fatos respetende s'òrdine de sas operatziones.

Teoria de sos nùmerosModìfica

Sa paràula aritmètica la impreamus finas cando chistionamus de sa teoria de sos nùmeros. Custa istùdiat sas propriedades de sos 'intreos' umpare a sos 'nùmeros primos', sa pratzilidade, e sas solutziones intreas de sas ecuatziones, chi sunt argumentos chi sunt creschende a lestru in sa matemàtica moderna. Inoghe incontramus su teorema fundamentale de s'aritmètica e sas funtziones aritmèticas.

Imparamentu de s'aritmètica in s'iscola italianaModìfica

In generale in s'iscola de sos pitzinnos sos mastros imparant sos algoritmos de càrculu manuales pro fagher sas bator operatziones in s'umpare de sos nùmeros naturales e de sos nùmeros ratzionales positivos in sa forma deghimale; in sas de sos pitzocheddos sos algoritmos de custas operatziones matessi fatas cun fratziones e introduint s'umpare de sos nùmeros ratzionales e su de sos nùmeros reales.

Semper sos pitzocheddos istùdiant sas operatziones de innartziamentu a podèntzia, de estratzione de raighina, de pratzidore comunu mannu e de multiplu comunu piticu. Umperaiat a imparare s'algoritmu manuale de estratzione de raighina cuadrada, ma como non lu faghent semper, ca medas professores preferint a imparare s'impreu de sas tàulas numèricas o su de su carcoladore tragaditzu. Sos istudiantes imparant finas a aprossimai sos resurtados.

In sas iscolas de sos pitzocos istùdiant sos logaritmos; inoghe puru sunt passados dae s'imparu pro impreare su règulu carculadore a su de su carculadore o de s'elaboradore. Ambaduas custas ainas las impreant meda cando finint sos istùdios pro fagher càrculos numèricos.