Classificatzione sientìfica

modalidade cun cale sos biòlogos atrupant, assentant e categorizant sas diferentes entidades
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Ne is sièntzias biologicas sa classificatzione est una manera cun su cale is biòlogos amuntonant, assestant e classìficant diferèntes ispètzias de organismos biventes o fòssiles. Sa classificatzione biològica est una forma de tassonomia sientìfica.

Su primu a chircare de atrumare is ispètzias segundu caraterìsticas morfològicas similares est istadu Carolus Linnaeus chi aiat creadu unu sistema de classificatzione pubricadu in su 1753 cun su nòmene Systema naturae. Custa est istada riesaminada e rimanegiada de sighidu fintzas a sa nàscita de sa teoria evolutzionista de Charles Darwin. Sa classificatzione sientìfica est s'arresultadu de is sièntzas evolutzionistas e derivat meda dae sa tassonomia e sa sistematica a prus chi totus is istùdios e is chircas fatas a pitzu de is biventes, siat dae sa biologia siat dae is àteras sièntzias.

Segundu sa classificatzione sientìfica, sas ispètzies sunt agrupadas in gèneres, sos gèneres in famìlias, sas famìlias in òrdines, sos òrdines in classes, sas classes in phylum, sos phylums in regnos e sos regnos in domìnios.

Esèmpios

modìfica

Classificatziones imperadas de sòlitu pro s'amostamentu de tres ispètzias: su muschitu de sa fruta (imperadu meda in is traballadorios de genètica), s'òmine e sa Magnolia virginiana.

Muschitu de sa fruta (Drosophila melanogaster)

modìfica
Dominio Eukaryota
Rennu Animalia
Phylum Arthropoda
Classe Insecta
Òrdine Diptera
Famìlia Drosophilidae
Gènia Drosophila
Ispètzia D. melanogaster
Domìniu Eukaryota
Rennu Animalia
Phylum Chordata
Subphylum Vertebrata
Classe Mammalia
Sutaclasse Eutheria
Òrdine Primates
Sutaòrdine Haplorrhini
Subrafamìlia Hominoidae
Famìlia Hominidae
Gènia Homo
Ispètzia H. sapiens
Sutaispètzia H. s. sapiens
Domìniu Eukaryota
Rennu Plantae
Divisione Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Òrdine Magnoliales
Famìlia Magnoliaceae
Gènia Magnolia
Ispètzia M. virginiana

Cunsiderende cust'ùrtimu esèmpiu bidemus chi medas de is taxon tenent su nòmene de sa gènia Magnolia (Magnoliophyta, Magnoliales etc.).
Sa Magnolia virginiana est istada sa prima ispètzia de-i custa gènia nomenada e rapresentada, a prus chi sa ispètzia tìpica de custa gènia.

Sufissos de is trumas

modìfica

Is taxon subra sa gènia tenent de sòlitu unu nòmene chi benit dae sa gènia etotu. Is sufissos imperadus pro formare custos nòmenes benent dae su rennu, e, in unos casos fintzas dae su phylum e dae sa classe, a sa manera de sighidu:

Taxon Plantæ Algae Fungi Animalia
Divisione/Phylum -phyta -phyta -mycota  
Sutadivisione/Subphylum -phytina -phytina -mycotina  
Classe -opsida -phyceae -mycetes  
Sutaclasse -idae -phycidae -mycetidae  
Òrdine -ales -ales -ales  
Sutaòrdine -ineae -ineae -ineae  
Subrafamìlia -acea -acea -acea -oidea
Famìlia -aceae -aceae -aceae -idae
Sutafamìlia -oideae -oideae -oideae -inae
Tribù -eae -eae -eae -ini
Sutatribù -inae -inae -inae -ina

Boghes ligadas

modìfica

Cullegamentos de foras

modìfica