Corfu de gorgobena

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Su corfu de gùturu (lu narant fintzas corfu de gorgobena o oclusiva glotidale surda; in inglesu si narat glottal stop, in frantzesu coup de glotte) est unu sonu chi si faghet faghende essire forte s'àera a foras dae sos purmones e in su matessi mamentu serrende e torrende a abèrrere deretu sa gorgobena a curtzu a ue sunt sas cordas vocales. In s'alfabetu fonèticu internatzionale IPA s'iscriet cun sa litera [ʔ].

Si narat chi est unu sonu oclusivu ca si faghet firmende pro unu momentu s'àera comente est colende in sa gorgobena e a pustis lassendela essire. Si narat chi est surdu ca non faghet sonare sas cordas vocales. Si narat chi est guturinu (in italianu glottidale) ca si faghet in intro de sa gorgobena.

In sardu est unu sonu presente in sos limbàgios barbaritzinos de Ollollai, Fonne, Orgòsolo, Mamujada, Oltzai, Ovodda, Gavoi, Lodine, Ulìana imbetzes de sa c "tosta" (sa oclusiva velare surda chi l'iscrient [k] in s'alfabetu fonèticu IPA) comente bi fiat in latinu e comente est abbarrada in sas àteras biddas a curtzu a Nùgoro . (es. chisina>hisina; secare>sehare; porcu>polhu ocru>olhu) Custu sonu l'iscrient cun sa h, o in calicuna de custas biddas fintzas cun s'apòstrofo ( ' ); b'at meda gente chi iscriet c o ch comente in sos àteros limbàgios sardos leghendesi ·lu comente lu narant issos.

Custu matessi sonu lu manìgiant in su Sarrabus puru. In sos limbàgios sarrabesos de Biddeputzi, Murera e Santu Idu narant su corfu de gorgobena imbetzes de sa n e de sa l cando custas cunsonantes sunt in mesu de vocales ( es. sole>sohi; pane>pahi; cane>cahi).

In sos àteros limbàgios sardos su corfu de gorgobena si podet nàrrere in antis de una vocale in s'incomintzu de una paràula ma no tenet perunu balore fonològicu. Gai etotu est in italianu e in àteras limbas europeas. Est unu fonema importante in ateras limbas comente s'arabu.