Deretos de sa fèmina

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Is deretos de sa fèmina faghent relatu a sa distintzione de is deretos chi si reconnoschent a is fèminas e pipias in sotziedades diferentes de su praneta. Mentras chi in unos cantos logos custos deretos sunt istitutzionalizados o apoderados dae leges, costùmenes locales e su cumportamentu sotziale, in unos àteros non si realizat su matessi cuntratu, arribbende a sa reprimidura, disconnòschimentu o pro fintzas dennegu in contraposidura cun is deretos ammìtidos pro sos òmines e pipios.[1]

Is sufragetas britànnicas Annie Kenney e Christabel Pankhurst manifestende in favore de su sufràgiu femininu (1908 tzirca).

Is temas chi prus a s'ispissu s'assòtziant cun su cuntzetu de deretos de sa fèmina sunt – intre àteros – is chi sighent: deretu a s'integridade, a su controllu de su corpus pròpiu, deretu a su sufràgiu, deretu a ocupare carrigas pùblicas, deretu a su traballu, deretu a una pagamenta giusta e egualitària, deretu a possèdere propiedades, deretu a s'educatzione, deretu a serbire in s'esèrtzitu, deretu a firmare cuntratos legales, e deretos matrimoniales e parentales.[2]

Sa pretesa pro is fèminas de sos deretos tziviles, de sa cunditzione econòmica feminina e de is deretos polìticos (sufràgiu femininu) comente fintzas de unu megioru de sa cunditzione feminina costituint sa base de su feminismu partende dae su sèculu XIX a traessu de sa prima undada feminista e chi s'est isvilupada in su cursu de su sèculu XX[3]

Istùdiu subra sa situatzione atuale pro paisu (2011)Modìfica

 
Mapa de s'istadu de sa situatzione de is fèminas segundu su paisu in su 2011

Su 26 de cabudanni de su 2011 sa rivista Newsweek[4]​ aiat publicadu un'istùdiu subra is deretos e sa calidade de sa vida de is fèminas in paisos vàrios de su mundu. Is fatores chi si fiant tentos in contu fiant istados sa situatzione legale, salude e cunditziones sanitàrias, educatzione, sèberos econòmicos e pòdere polìticu. Sa classìfica si fiat fata cun istatìsticas e critèrios uniformes.[5]​ Segundu custu istùdiu, is mègius e peus paisos pro èssere fèmina fiant is chi sighent:

is 10 megius paisos
Logu Paisu Generale Gustìtzia Salude Imparu Economia Polìtica
1   Islanda
100,0
100,0
90,5
96,7
88,0
92,8
2   Isvètzia
99,2
90,8
94,8
95,5
90,3
93,1
3   Canada
96,6
100,0
92,7
92,0
91,0
66,9
4   Danimarca
95,3
86,1
94,9
97,6
88,5
78,4
5   Finlàndia
92,8
80,2
91,4
91,3
86,8
100,0
6   Isvìtzera
91,9
87,9
94,4
97,3
82,6
74,6
7   Norvègia
91,3
79,3
100,0
74,0
93,5
93,9
8   Istados Unidos
89,8
82,9
92,8
97,3
83,9
68,6
9   Austràlia
88,2
80,7
93,3
93,9
85,3
65,1
10   Paisos Bàscios
87,7
74,0
95,0
99,0
83,0
68,4
is 10 peus paisos
Logu Paisu Generale Giustìtzia Salude Imparu Economia Polìtica
165   Ciàd
0,0
20,7
0,0
0,0
70,9
22,2
164   Afganistàn
2,0
8,4
2,0
41,1
55,3
16,6
163   Jemen
12,1
36,2
44,4
34,1
48,8
0,0
162   Repùblica Democràtica de su Congo
13,6
6,5
11,4
45,1
67,8
27,2
160   Mali
17,6
22,7
29,9
25,8
64,3
49,8
160   Ìsulas Salomone
20,8
0,0
53,6
86,5
46,0
1,9
159   Niger
21,2
26,5
32,9
47,5
58,6
31,3
158   Pakistàn
21,4
49,7
49,6
34,0
50,7
19,3
157   Etiòpia
23,7
18,6
27,2
29,9
79,7
37,4
156   Sudan
26,1
21,1
29,4
70,6
54,5
40,8

RiferimentosModìfica

  1. (EN) Fran P. Hosken, Towards a Definition of Women's Rights en Human Rights Quarterly, vol. 3, maju de su 1981, pp. 1-10.
  2. (EN) Bert B. Lockwood (ed.), Women's Rights: A "Human Rights Quarterly" Reader, Johns Hopkins University Press, 2006, ISBN 978-0-8018-8374-3.
  3. (IT) femminismo, in treccani.it.
  4. (EN) Streib, Lauren, The Best and World Places to be a Woman, in Newsweek, 26 de cabudanni de su 2011, pp. 30-33.
  5. (EN) Best and Worst Countries for Women, From Iceland to the U.S. to Pakistan and Afghanistan, in thedailybeast.com.

Artìculos in ligòngiuModìfica

Àteros progetosModìfica