Gherras napoleònicas

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Is gherras napoleònicas sunt istadas una nera de cunflitos bèllicos chi ant tentu logu durante su tempus cando s'imperadore Napoleone I Bonaparte at guvernadu subra sa Frantza, e chi bidiant su Primu Impèriu Frantzesu contrapostu a is coalitziones de àteros vàrios istados europeos. Fiant istadas in parte un'isterridura de is cunflitos chi fiant isciopados pro neghe de sa Rivolutzione Frantzesa e aiant sighidu, intzulladas e gràtzias a su finantziamentu de su Regnu Unidu de Britànnia Manna e Irlanda, durante totu su Primu Impèriu frantzesu. No esistet cunsensu subra su momentu giustu in su cale aiant comintzadu custas gherras. Uno cantos cunsìderant chi fiant comintzadas cando Napoleone aiat otentu su podere in Frantza, in su mese de onniasanti de su 1799. Àteras versiones sìtuant su perìodu bèllicu intre su 1799 e su 1802 in su cuntestu de is gherras rivolutzionàrias frantzesas e cunsìderant s'iscontzu de sa paghe e sa declaratzione de gherra de su Regnu Unidu a sa Frantza in 1803, chi fiat sighida a su perìodu de paghe curtzu de su Tratadu de Amiens in su 1802 a puntude inghitzu de is gai naradas gherras napoleònicas. Is gherras napoleònicas fiant acabadas su 20 de onniasanti de su 1815 a pustis de sa derrota finale de Napoleone in sa batalla de Waterloo e su Segundu Tratadu de Parigi de 1815. In s'imparis, su perìodu agiomai sighidu de gherras intre su 20 de abrile de su 1792 e su 20 de onniasanti de su 1815 est numenadu cun fatu·fatu Gherra Manna Frantzesa. Is gherras napoleònicas ant provocadu tzirca unu millione e mesu de mortos intre is tziviles e ultres tres milliones intre is cumbatentes rutos.[1]

Gherras napoleònicas
Example alt text
Batalla de Austerlitz (1805)
Example alt text
Batalla de Waterloo (1815)
Data 18 de maju de su 1803 - 20 de onniasanti de su 1815 (12 annos, 6 meses e 2 dies)
Logu Europa, Otzèanu Atlànticu, Otzèanu Indianu, Rio de la Plata
Resultadu e cunseguèntzias Vitòria de sa Coalitzione.
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

RiferimentosModìfica

  1. (EN) Statistics of Wars, Oppressions and Atrocities of the Nineteenth Century (the 1800s), in users.erols.com (archiviadu dae s'url originale su 20 freàrgiu 2011).

Àteros progetosModìfica