Heinrich Böll: diferèntzias tra is versiones

{{Variant|LSC}}[[File:Heinrich Boell Vectogramm 01.JPG|thumb]]

'''Heinrich Theodor Böll''' (21 nadale 1917 [[Colonia|Colònia]]; 16 Triulas 1985 [[Kreuzau]]) est istadu unu iscritore e traduidore [[Germania|tedescu]]. Est cunsideradu unu de is prus importantes is iscritores tedescos a pustis de sa [[II Gherra MundualeMundiale]].

Böll est su figiufìgiu de otu de unu maistru de linna de [[Colonia|Colònia]]. Pesadu in unu ambienteambiènte catolicucatòlicu, s'oponit a su nazismu e in is annos '30 refudat de si inscriereinscrìere a sa [[Giuventude Hitleriana]].

Si diplomat in unu liceu umanisticuumanìsticu e traballat in una libraria de [[Bonn]] fintzas a su 1938 candu lassat pro comintzare a iscriereiscrìere. S'annu a segus si inscrietinscrìet a s'universidade in sa facultade de literaslìteras e filologia classicacrassica de s'universidade de ColoniaColònia.

De in cue a pagu, cun s'iscomintzu de sa gherra intrat in s'esercituesèrtzitu e andat a cumbaterecumbàtere in [[Frantza]], [[Romania]], [[Ungheria]] e [[Russia|Rùssia]]. In su 1942 cogiatcògiat Annemarie Čech. Torrat a istudiare in s'universidade in su 1946 e de su 1947 incomitzatincomintzat sa carriera de iscritore cun sa publicatzionepubricatzione de sos primos contos in carchi giornales.

In su 1951 binchet unu prèmiu pro su contu de satirasàtira ''Die schwarzen Schafe'' (Is berbeghes nieddas). A custu ant a sighire numerosos romanzos, pro sa prus parte cuncordados in sa GermaniaGermània pustis-gherra. Böll faghet parte de cussaoscussos iscritores tedescos chi si cunparantziantcumparàntziant cun is arrores, sa birgungiabirgùngia e sa neghe de su [[nazismu]] e sa [[shoah]].

In su 1967 arretzit su prèmiu [[Georg Büchner]] pro totu s'operadu suo e in su 1972 su [[Prèmiu Nobel]] pro sa literadura, unu annannu a pustis de sa bessida de su romanzu ''Gruppenbild mit Dame'' . Essende iscritore de satira est ativu fintzas politicamente e si pesat siat contra sa [[Gherra Frida]] che contra sa cresia catolica, atirendesi-·nche sa disamistade de s'opinione de dereta. Benit difatidifatis fatuvatu pintadu comente comunista (mancari creidore) e amigu de is terroristas de sa [[Rote Armee Fraktion]] (RAF), chi in cussos annos fiant assustende sa natzione cun atentados.

In is metessimetessis annos arretzit in domu sua s'iscritore sovieticusovièticu [[Aleksandr Solženicyn]], canducando benit bogadu de s'[[Unione SovieticaSoviètica]]. In sos annos a sighie sisighire s'ocupat fintzas de is chistionischistiones politicas chi pertocant is istados de s'estEst Europa, is cunflitos in su [[Sud AmericaAmèrica]] e puru de sa [[gherra de su Vietnam]].

BivitBivet cun sa mugere in ColoniaColònia e in ateras partes de su [[Land]] de [[Nordrhein-Westfalen]] fintzas a sa morte in su 1985.

== OperaÒpera ==

S'operaòpera literarialiterària de Böll benit definida in tedescu ''Trümmerliteratur'' (literadura de is arrogos), in riferimentu a is arrogos de sas domos isciarrocadas de is bombas de sa gherra.

Is temas chi afrontat ponintponent a cumparàntzia sa sotziedade de sa GermaniaGermània nazista cun cussa a pustis de sa gherra, critichende-·nche is istitutziones politicas, religiosas e economicaseconòmicas.

Craramente is acuntèssias si ispoddiantispòddiant in GermaniaGermània, mascamente in sa regione de ColoniaColònia e contant de gente assolada in una sotziedade chi chircat de si lassare in pressi su pesu de gherra a palas.

Sa tonada est ironicairònica, a tretus prus ligera a tretus prus aspra, chentza de si fagherefàghere mai grae a sa leghidura.