Québec: diferèntzias tra is versiones

65 bytes added ,  7 years ago
no edit summary
No edit summary
No edit summary
[[File:Québec, Canada.svg|thumb|244x244px|Posidura de su Québec in su Cànada]]
[[File:Flag of Quebec.svg|thumb|243x243px|Bandera de su Québec]]
Su '''Québec''' [kebɛk] est una provìntzia de su [[Canada|Cànada]] tzentru-orientale. Est sa sola provìntzia de su Cànada chi tèngiat majoria de populatzione de [[limba mama]] [[limba frantzesa|frantzesa]], chi est fitnzasfintzas sa sola limba uffitziale pronintzialede sa provìntzia. Su cabulogu est [[Québec (tzitade)|Québec]], sa bidda prus manna [[Montreal|Montréal]].
 
Su Québec tenet istèrrida de 1,542,056 km2 e populatzione de unos 8 milliones de bividores. Est sa provìntzia prus istèrrida de totu su [[Canada|Cànada]] e sa segunda prus manna divisione amministrativa (sa prima est su territòriu de [[Nunavut]]).
 
Allàcanat in su sud-uestu cun sa provìntzia de [[Ontario|Ontàrio]], in s'uestu cun is bajas de ''James'' e ''Hudson''<nowiki>, in su norti cun s'</nowiki>''istrintu de Hudson'' e sa ''baja de Ungava'', in s'estu cun su gulfu de Santu Larentzu e is provìntzias de [[Terranova e Labrador]] e [[Nou Brunswick]]. In su sud allàcanat cun is istados [[USA]] de [[Maine]], [[New Hampshire]], [[Vermont]] e [[New York (istadu)|New York]]. Ispartzit fintzas làcanas maritimasmarìtimas cun su territòriu de [[Nunavut]], [[Ìsula de su Prìntzipe Eduardu]] e [[Nova Scotia]].
 
Su Québec est sa segunda provìntzia prus populada de su [[Canada|Cànada]] a segus de s'[[Ontario|Ontàrio]]. Sa prus parte de is bividores bivet in àreas urbanas a cusrtucurtzu de su [[frùmene Santu Larentzu]] in s'àrea intre [[Québec (tzitade)|Québec]] e [[Montreal|Montréal]]. Is communidades chi faeddant [[limba inglesa|inglesu]] sunt cuntzentradas in s'uestu de s'ìsula de Montréal, ma si nd'agatant fintzas is regiones de ''Outaouais'', ''Eastern Townships'', e ''Gaspé''. Sa regione de ''Nord-du-Québec'', posta in sa parte prus setentrionale de sa provìntzia, est pagu bividabìvida e mescamente de pòpulos nadios.
 
In sa polìtica de sa provìntzia sa chistione de s'indipèndentzia tenet unu rolu primàrgiu. Is guvernos amministrados de su ''Parti Québecois'' ant fatu referendum subra sa soberania in su 1980 e in su 1985; in totu is duos casos su proponimentu est istadu rebusadu de is votantes, ma sa segunda borta su màrgine de votos est istadu mada istrintu. De is anàlisis de is resultados rtegionalesregionales est resurtadu chi ma majoria de is votantes francòfonos aiat votadu pro su ''Oui''. InsuIn su 2006, sa ''House of Commons'' de su Cànada at passadu una motzione simbòlica chi reconnòschet su Québec che una natzione a intro de su Cànada aunidu.
 
Mancari is risursas naturales de sa provìntzia sunt istadas pro tempus meda longu s'apògiu printzipale de s'economia, fintzas su setore aero-spatziale, de is tecnologias de s'informatzione e de sa comunicatzione, sa bio-tecnologia e s'industriaindùstria farmatzèutica tenettenent rolu de primàrgiu e ant dadu contributu mannu a fagheredefàghere de su Québec una provìntzia meda influente in s'economia Cànada, in ue est segundu isceti a s'[[Ontario|Ontàrio]].
== Àteros progetos ==
{{commons|Quebec}}
10,089

edits