Galìtzia (Europa tzentrale): diferèntzias tra is versiones

no edit summary
 
Est una regione rica de istòria multi-culturale, marcada in su cursu de is sèculos intre is àteras etnias, fintzas de [[ebreos]] e [[Armènia|armenos]]. SU de 20 sèculos est istadu perìodu tràgicu pro s'istòria sua, sinniadu in antis de sa [[prima gherra mundiale]] a coa de sa [[segunda gherra mundiale|segunda]].
 
In antis de sa [[prima gherra mundiale]] sa Galìtzia teniat subrafache de unos 78.000 km² e aparteniat a s'[[Impèriu Àustro-Ungheresu|impèriu Áustro-Ungheresu]]. Non b'aiat àtera prvìntzia de s'imperiu cun paris ammesturu de populos: is [[Rutènia|rutenos]], [[Polònia|polonesos]] e [[ebreos]] rapresentaiant sa majoria de is bividores, ma s'agataiant fintzas [[Moldàvia|moldavos]], [[Armènia|armenos]], [[Germània|tedescos]] e [[tziganos]].
 
Cun sa fine de is grandos impèrios sa regione s'est agatada in manna parte intro su territòriu de sa [[Polònia]] fintzas a sa [[segunda gherra mundiale]], a pustis de chi est istada ispartzida in parte a s'[[Unione Sovietica|Unione Soviètica]] in parte a sa [[Polònia]], est oe ispartzida intre custa ùrtima e s'[[Ucraina]].
9,311

edits