Impèriu Russu: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
No edit summary
No edit summary
A sa fine de su de 19 sèculos s'impèriu aiat azuntu s'istèrrida massima de 24.769.700 km², sende chi fintzas a su 1867 nde faghiat parte fintzas s'[[Alaska]], e a s'iscòpiu de sa [[prima gherra mundiale]] contaiat unos 160.750.000 de bividores de chie sa majoria (prus de su 70%) biviat in sa parte [[Europa|europea]] de s'istadu.
 
Prus de 100 grupos ètnicos diferentes bi biviant, duncas fiat unu istadu multiètnicu e no unu istadu natzionale. Is de ètnia russa rapresentaiant petzi unu 45% de sa populatzione, is àteros grupos fiant is [[Repùblicas Bàlticas|pòpulos bàlticos]], [[bielorussia|bielorussos]], [[ucraina|ucrainos]], [[polònia|polonesos]], [[moldàvia|moldavos]], [[caucasoCàucasu|caucàsicos]], [[finlandia|finlandesos]], is pòpulos de [[Àsia tzentrale]] e [[Turchia|turcos]].
 
Sa forma de istadu fiat sa monarchia eredària, ghiada de unu imperadore autocràticu (su ''tzar'') de dinastia [[Romanov]]. Su [[crèsia ortodossa|cristianèsimu ortodossu]] fiat religione uffitziale, cuntrollada de su Tzar peri su [[Santu-Sìnodu]].
10,080

edits