Corru de Àfrica: diferèntzias tra is versiones
Content deleted Content added
Pàgina creada cun '{{coord|format=dms|display=title}}{{Variant|LSC}}Su '''Corru de Àfrica''' (in sòmalu: '''Geeska Afrika'''; in oromo: '''Gaaffaa Afriikaa''…' |
No edit summary |
||
Lìnia 1:
{{coord|format=dms|display=title}}{{Variant|LSC}}
{{coord|format=dms|display=title}}{{Variant|LSC}}Su '''Corru de Àfrica''' (in [[limba sòmala|sòmalu]]: '''Geeska Afrika'''; in [[limba oromo|oromo]]: '''Gaaffaa Afriikaa'''; in [[limba amarica|amaricu]]: '''የአፍሪካ ቀንድ?''',''yäafrika qänd'', in [[limba àraba|àrabu]]: '''القرن الأفريقي''', ''al-qarn al-'afrīqī'', in [[limba tigrina|tigrinu]]: '''ቀርኒ ኣፍሪቃ?''') (alternativamente ''Penìsula Sòmala'') est una penìsula de s'Àfrica norte-oreintale. Ispronghet pro chentinas de chilòmetros in su [[mare aràbicu]] e istat in su chirru meridionale de si [[Golfu de Aden]]. S'àrea rapresentat su tretu prus orientale de su [[Àfrica|continente africanu]]. In tempos [[Edade Mèdia|medievale]] fiat inditada che ''Bilad al Barbar'' (Terra de is Bàrbaros), oe s'agatat ispartzida intre is istados de [[Eritrea]], [[Etiòpia]], [[Gibuti]], [[Somàlia]].▼
[[File:Nasa-Horn of Africa.jpg|thumb|278x278px|Su corru de Africa bidu de su satèllite]]
[[File:Africa-countries-horn.png|thumb|277x277px|Su corru de Africa e partzidura in is istados chi ddu cumponent]]
▲
Sa pènìsula tenet istèrrida de 1,882,857 km2 e contat unos 115 milliones de bividores (96,6 milliones de [[Etiòpia|etìopes]], [[10,4 milliones de [[Somàlia|sòmalos]], 6,4 milliones de [[Eritrea|eritreos]] e unos 800.000 mìgia de su [[Gibuti]].
Line 5 ⟶ 8:
Intre sa fine de su de 19 sèculos e sa prima metade de su de 20 sèculos, manna parte de custu territòriu fiat colònia de su [[rennu de Itàlia. Su primu territòriu chi fiat ocupadu est istadu se de [[Eritrea]], sighidu de manna parte de s'atuale [[Somàlia]] (is territòrios setentrionales fiant ocupados dae du [[Rennu Unidu]]. S'ùrtimu istadu ocupadu fiat s'[[Etiòpia]], cunchistada in su 1936 a pustis de una gherra meda violenta. Su [[Gibuti]] fiat colònia [[Frantza|frantzesa]]. In die de oe custos istados sunt intre is cun inditos de isvilupu prus bàscios de su mundu.
Manna parte de is bividores de su Corru de Àfrica sighent una de is tres fides abràmicas, in ue s'agatant irradighinadas meda a tesu in su tempus. Is antigos rennos de s'àrea fiant intre is primos in su mundu in ue su [[cristianèsimu]] fiat adotadu che religione uffitziale, in su de 4 sèculos.
| |||