Judicadu sardu: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
No edit summary
No edit summary
{{variant|LOG}}
[[File:Judicats_Sardes.jpg‎ |thumb|left|IsSos battorbator judicados|520x520px]]
Sos '''Judicados sardos''' fiant entidades istalaes autònomas chi s'agataiant in [[Sardigna]] durante sa manna parte s'[[Edade Mèdia]], dae su de 8-9 sèculos a su de 15 sèculos. Sa cretzione issoro no est tzerta, sa perta de s'indipendèntzia fiat acontèssida in manera progressiva intre su 1258 (conchista [[Repùblica de Pisa|pisana]] de su [[Judicadu de Calaris]]) e su 1420 (ruta de su [[Judicadu de Arbaree|Judicadu de Arbarea]]).
 
S'organizatzione amministrativa issoro fiat meda diferente dae sos sistemas istatales [[feudalèsimu|feudales]] chi caraterizaiant su restu de s'[[Europa medievale]], essende pruspius prossima a sa de s'[[Impèriu bizantinu|Impèriu Bizantinu]], a chi sa [[Sardigna]] de tando aparteniat in antis de si fàghere indipendente. Sos judigados aiant difatis istitutos zurìdicos romanu-bizantinos, mancari cun peculiaridades locales chi unos cantos istudiosos cunsìderant de presumida derivatzione [[Tziviltade nuràghesanuraghesa|nuraghesa]] .
 
In su cuntestu internatzionale de s'[[Edade Mèdia]], sos judigados fiant istados modernos postos a pare cun sos canteapares rennos feudales-barbàricos traditzionales, iscasi ca non fiant propiedade de su soberanu, ma superindividuales"''super-individuales"'', induncas uede su pòpulu, chi podiat espressare soberania peri formas de guvernu [[democratzia|semi-democràticas]] comente sas ''Coronas de curatorias'' chi, issassas etotucales eleghiant issas etotu rapresentantes pròpios pro s'assisi parlamentare majore, narada [[Corona de Logu]].<ref name="ReferenceA">[[Francesco Cesare Casula]], ''La politica religiosa del giudicato di Torres'', ne ''I Cistercensi in Sardegna'', Nùgoro, 1990</ref>
 
Su re, o ''judike,'' guvernaiat subra sa base de unu patu cun su pòpulu (naradu ''bannus-consensus'') su cale, chi candoèsseret fiata iscontzadus'iscontzare, lezitimaiat su pòpulu etotu a ghetare su judighe dae su tronu, e fintzas dea lu ochire, chene cumpromìtere sa remissa ereditària de su tìtulu in intro de sa dinastia a su rennu. Culturalmente sos judigados fiant mudados in manera sustantziale in su cursu de sos sèculos, bantzighende intre unu sistema de trassa feudale e unu sistema zurìdicu chi abbaidaiat a su progressivu isfrancamentu de sas populatziones rurales.
Culturalmente fiant mudados in manera sustantziale in su cursu de sos sèculos, bantzighende intre unu sistema de trassa feudale e unu sistema zurìdicu chi abbaidaiat a su progressivu isfrancamentu de sas populatziones rurales.
 
No est craru comente siat acontèssida sa partzidura de s'ìsula in rennos diferentes, est dàbile chi a s'averschida de s'època judigale s'aerzu polìticu èsseret diferente, intames de sos bator judigados chi ant tentu vida e traditziones pius de importu, de chi comente chi siat, nos amos novas dislindadas petzi a partire de su de 11 sèculos. Custos fiant:
 
*[[Judicadu de Calaris|Judicadu de Càlaris]] o Plùminos
*[[Judicadu de Torres]] o Logudoro
*[[Judicadu de Arbaree|Judicadu de Arbarea]]
*[[Judicadu de Gallura]]
 
Si connoschet finas unu de chimbe judigados, su [[Judicadu de Agulliastra]] nàschidu a cara de s'annu [[1015]], e currespondente a s'[[Ogiastra|Ozastra]]. SiIssu si diat a pustis isperdereèssere ispèrdiu in su de 13 sèculos, surbidu in su [[Judicadu de Calaris]] de chi fiat fatu [[curadorias|curadoria]]. Semper in su Judicadu de Calaris si connoschent àteras curadorias chi in s'istòria aiant tentu tìtulu de ''judigados'', comente ''Chirra'' e ''Golostrai'', ma non s'ischit daea ite dipendiatsi deviat custu tìtulu.
 
=Istoria=
10,097

edits