Judicadu sardu: diferèntzias tra is versiones

{{variant|LOG}}

[[File:Judicats_Sardes.jpg‎ |thumb|Sos bator judicados|520x520px]]

 

 

In su cuntestu internatzionale de s'[[Edade Mèdia]], sos judigados fiant istados modernos postos a pare cun sos canteapares rennos feudales-barbàricos traditzionales, iscasi ca non fiant propiedade de su soberanu, ma "''super-individuales"'', duncas de su pòpulu, chi podiat espressare soberania peri formas de guvernu [[democratzia|semi-democràticas]] comente sas ''Coronas de curatorias'', sas cales eleghiant issas etotu rapresentantes pròpios pro s'assisi parlamentare majore, narada [[Corona de Logu]].<ref name="ReferenceA">[[Francesco Cesare Casula]], ''La politica religiosa del giudicato di Torres'', ne ''I Cistercensi in Sardegna'', Nùgoro, 1990</ref>

 

Unu innetu de s'autonomia dae Bisàntziu si podet annoditzare dae sa nova de una missione ghiada in autonomia dae sos sardos impare a [[Ludovicu su Piu]] (814-840), sighidore de [[Càrolu su Mannu]], che coalitzione anti-àraba cun sos [[Francos]] sos cales, in cuss'època, teniant sa [[Còrsica]]. Sos legatos aiant istabilidu relatos de bighinadu bonu e de collaboratzione a sa defensa de sas costeras de sas duas ìsulas. Cando in su 828 su conte [[Bonifàtziu II de Tùscia]], guvernadore francu de Còrsica fiat passadu a manu de Sardgina cun punna de afracare sas costeras àrabas nordafricanas cun una ispeditzone militare, aiat definidu sa Sardigna ''Insula amicorum''. Sa Sardgina fiat tando de importu istratèzicu, rapresentende una làcana fundamentale inte su mundu [[latinu]] e s'[[Islam]].

==Istoria==

S'origine de is judicados no est meda crara. Cun Giustinianu, in su [[534]] p.C. sa [[Sardigna]] fiat intrada a faghere parte de s'[[Impèriu bizantinu|Imperiu Romanu de Oriente]], chi dd'aiat pigada a is Vandalos e nde aiat fatu una de is sete provìntzias de s'[[Esarcadu de Àfrica]], ispartzida ancora in bator territorios (Partes), chi diant aere diventados bator rennos indipendentes.

*Tesi allena: custa teoria atzappat fundamentu in su fatu ca in sa corte de su judicadu de Torres bi aiant usos comunes a marovingios e carolingios. Is francos diant a aere dadu imbestidura de re a su guvernadore in Caralis in su IX-X seculu, a pustis de aere difendidu impare a is sardos sa [[Còssiga|Corsica]] e sa [[Sardigna]];

*Tesi ammesturada: custa tesi abbaidat cussas tres giai descritas fundidas impare: unu brancu nobile bizantinu lassadu a guvernare chi s'imparentaiat cun importantes familias sardas. S'isparìgu de s'autoridade tzentrale de Caralis diat a esser bennida comente alliantzia cun is francos a pustis de is gherras contra a is Arabos.

== Notas ==

<references />