Amèrica de su Norte: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
No edit summary
No edit summary
S''''Amèrica de su Norti '''o '''Amèrica Setentrionale''' o '''Nordamèrica''' (grafia alternativas: "Nord-America") est una de is tres macro-regiones printzipales cun chi est partzidu su cuntinente [[Amèrica|americanu]] (is àteras duas sunt s'[[Amèrica Tzentrale]] e s'[[Amèrica de su Sud]]).
 
S'àrea sua currespondet a manna parte de su chi, segundu unos cantos geògrafos, est su ''cuntinente Nordamericanu'' (sa parte minore diat bènnere a èssere s'[[Amèrica Tzentrale]]), e chi segundu àteros est unu ''sub-cuntinente''.<ref>Sa definitzione de "[[cuntinente]]" (e de cusseguèntzia sa de "[[sub-continente]]") est perricada in sa [[comunidade iscientìfica]] e custu est unu de is casos in ue s'agatant pàrreres diferentes. Segundu un'àtera parte de sa comunidade iscentìfica s'[[America|Amèrica]] est intames s'unione de suos cuntinetes: [[Amèrica de su Norti]] e Amèrica de su Sud.</ref>
 
Su [[Mèssicu]] no est intregamente parte de su territòriu de su sub-cuntinente e est fatuvatu insertadu a parte de s'Amèrica Tzentrale. Prus de pretzisu non s'agatant in s'Amèrica setentrionale su [[Tabasco|Tabascu]], su [[Campeche|Campetze]], su [[Yucatán|Gheucatánu]], su [[Chintana Ruu]], su [[Tziapas]] e una parte minore de su [[Veracruz]] e de s'[[Oaxaca|Oassaca]].
 
S'Amèrica de su Norti tenet istèrrida de 21 949 120 km² (o de 23.473.000 km² cumprendende su Mèssicu) e contat unos 351 milliones de bividores (o 430 milliones cunsiderende fintzas is [[Mèssicu|messicanos]]). Rapresentat prus de su 55% de su territòriu de su cuntinentecuntinenti americanu e su 4,6% de sa subrafaci de sa [[Terra]].
==Paisos de s'Amèrica de su Norti==
===Istados indipendentes===