Ruta de Costantinòpoli: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
(Pàgina creada cun '{{Variant|LSC}}Sa '''ruta de Costantinòpoli''' currespondente a s'ùrtimu assìtiu a sa tzitade, naradu difatis fintas '''assìtiu de Costantinòpoli''' o '''conchista de Co…')
 
{{Variant|LSC}}
{{Variant|LSC}}Sa '''ruta de Costantinòpoli''' currespondente a s'ùrtimu assìtiu a sa tzitade, naradu difatis fintas '''assìtiu de Costantinòpoli''' o '''conchista de Costantinòpoli''', capitale de s'[[Impèriu Romanu de Oriente]], fiat acontèssida in su [[1453]]. Sos [[impèriu otomanu|turcos Otomanos]], ghiados dae su sultanu [[Maoma II]], aiant conchistadu sa tzitade martis su 29 de maju 1453, a pustis de casi duos meses de cumbatos.
[[File:Siege constantinople bnf fr2691.jpg|thumb|279x279px|Imàgine de s'assìtiu de Costantinòpoli ]]
{{Variant|LSC}}Sa '''ruta de Costantinòpoli''' currespondente a s'ùrtimu assìtiu a sa tzitade, naradu difatis fintas '''assìtiu de Costantinòpoli''' o '''conchista de Costantinòpoli''', capitale de s'[[Impèriu romanu de Oriente|Impèriu Romanu de Oriente]], fiat acontèssida in su [[1453]]. Sos [[impèriu otomanu|turcos Otomanos]], ghiados dae su sultanu [[Maoma II]], aiant conchistadu sa tzitade martis su 29 de maju 1453, a pustis de casi duos meses de cumbatos.
 
Fintzas chi [[Costantinòpoli]] possediat sa chircu de muros prus seguru e impenetràbile de [[Europa]] (e de su mundu tando connotu), sos otomanos disponiant de unu trastu bèllicu de assoluta avanguàrdia: su mostru-cannone, capatzu de 5 corpos a sa die ma cun su pòdere de isciusciare sos Muros teodosianos de fraigu tardu romanu cun bòcias de granitu de 63 tzentìmetros graes 350 kg; pro ironia de sa sorte custu portentosu imbentu bèllicu fiat istadu a su comintzu propostu a sos bizantinos chi in prenu decadessimentu dd'aiant refudadu pro su costu artu. Foras de a s'avantzamentu tecnologia, chi no est istadu però totalmente eficatze pro iscagiare sos bastiones poedrosos bizantinos, sos otomanos teniant de sa parte issoro fintzas sos nùmeros: su raportu intre bizantinos e otomanos fiat de unu contra chentu sarvu a segus crèschere de su tres unu, durante su perlongare de su cunflitu.
 
Cun sa ruta de sa capitale, ufitzialmente cunsighente a sa morte de s'imperadore [[Costantinu XI Paleòlogu]] (1449-1453), s'[[Impèriu romanu de Oriente|Impèriu Romanu de Oriente]], a pustis de [[1058]] annos, at sessadu de esìstere.
 
Segundu carchi istòricu custa data alternativamente a s'[[iscoberta de sas Amèricas]], est de pigare in contu che sa fine de s'[[Edade Mèdia]] e su cumintzu de s'[[època moderna]].
8,914

edits