Repùblica de Gènova: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
Sa losania però non fiat durada. Sa [[Morte niedda]] fiat importada in [[Europa]] in su [[1347]] dae sos cummèrtzios genovesos in [[Caffa]] (Teodòsia) in Crimea, subra su [[mare Nieddu]]. A fatu de su collassu econòmicu e domogràficu, Gènova aiat adotadu unu modellu de guvernu parìbile a su de Venètzia, chi fiat presididu dae su [[Doge]].
 
In su 1390 Gènova aiat comintzadu una crosada contra sos piratas bèrberos cun s'agiudu de sa [[Frantza]] e aiat postu suta assìtiu [[Mahdia]]. Su de 15 sèculos fiat istadu meda avollotadore pro sa repùblica de Gènova. A pustis de unu perìodu de dominatzione frantzesa dae su 1394 a su 1409, Gènova fiat ruta suta su poderiu de sos [[ViscontiViscontis]]s de [[Milanu]]. Sos poderios in Sardigna fiant andados pèrdidos in favore de sa [[Corona de Aragona]], in [[Còssiga|Còrsiga]] ni aiant rebellias e sas colònias in s'[[Oriente Mèdiu|Oriente mèdiu]], [[Europa orientale]] e [[Anatòlia|Àsia minore]] fiat surbidas in s'[[Impèriu otomanu|impèriu Otomanu]].
 
Fiat noantimes reissida a istabilizare sa positzione sua durante su de 16 sèculos, particularmente gràtzias a sos isfortzos de [[Andrea Doria]], chi aiat istabilidu una costitutzione noa in su 1528, faghende de Gènova istadu stèllite de s'[[impèriu ispagnolu]]. Suta recùperu econòmicu, medas famìllias aristocràticas genovesas, conte sos Balbi, Doria, Grimaldi, Pallavicini e sos Serra aiat amuntonadu fortunas medas mannas. Is praticas sivilupadas dae Gènova a traessu de su Mediterràneu fiant istadas fundamentales pro s'isploratzione e s'isfrutamentu de su [[Amèrica|Mundu Nou]]. [[Cristoforo Colombo|Cristolu Columbu]], pro esempru, fiat nadiu de Gènova e aiat donadu su de deghe unu de sos balàngios dae s'iscoberta de sas Amèricas pro s'Ispagna a sa banca de Santu Giorghi in Gènova in cambiapare de s'ammancu de tassadura subra su mandigare.
8,914

edits