Repùblica de Gènova: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
 
Sos [[Adorno]], [[Campofregoso]] e àteras famìllias de mercaderos minores aiant totus cumbàtidu pro su pòdere in custa repùblica, sende ca su pòdere de sos cònsules daiat manera a cada famìllia de balangiare pesu in su pòdere de sa tzitade. Sa repùblica de Gènova s'iscampiaiat in s'atuale [[Liguria|Ligùria]] e [[Piemonte]] meridionale, sa [[Còssiga|Còrsiga]], [[Contea de Nitza|Nitza]] e in [[Sardigna]] teniat pòderes subra su [[giuigadu de Torres]], tenende duncas cuntrollu mannu subra su [[mare Tirrenu]]. A fatu de s'intrada in sas [[crosadas]], fiant istabilidas colònias genovesas in s'[[Oriente Mèdiu|oriente mèdiu]], in s'[[mare Egeu|Egeu]], in [[Sitzìlia]] e in s'[[Àfrica de su Norti|Àfrica de su norte]].
 
Su collassu de sos [[Istados crosados|istados crusados]] fiat sa base de s'alliàntzia intre Gènova e s'[[Impèriu bizantinu|impèriu Bizantinu]]. Sende chi sos relatos cun sa [[repùblica de Venètzia]] fiant istados temporaneamente iscontzados dae [[Sa de bator crusadas|sa de bator corsadas]] e sas cussighèntzias suas, Gènova aiat addelantadu sa posidua sua. Aiat pigadu avantàgiu pro s'ispàrghere in su [[mare Nieddu]] e in [[Crimea]].
 
Su màssimu pòdere polìticu de Gènova fiat azuntu cun sa vitòria conta sa [[repùblica de Pisa]] a fatu de sa batalla navale de [[batalla de Melòria|Melòria]] in su 1284, e sa vitòria temporanea contra su riale suo, [[repùblica de Venètzia|Venètzia]], in sa [[batalla de Curzola]] in su 1298.
8,914

edits