Rivolutzione russa: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
{{LSC}}
[[File:First Red Guards in Petrograd, fall 1917 cropped.jpg|thumb|331x331px|Regimentu de sa prima Guàrdia ruja. PedrugraduPetrugradu, atòngiu 2017]]
Sa '''rivolutzione russa''' (in russu: Великая русская революция, ''Velíkaja rússkaja revoljúcija'', "Rivolutzione russa manna") est istadu un'eventu sotziu-polìticu, acontèssidu in [[Impèriu Russu|Rùssia]] in su [[1917]], chi aiat giutu a sa furriadura de s'Impèriu e a sa formatzione in comintzu de sa [[Repùblica Sotzialista Federada Soviètica Russa]] e, in su [[1922]] - a pustis de sa [[gherra tzivile russa]] - de s'[[Unione Sovietica|Unione Soviètica]]; fiat istadu un'intentu de aplicatzione de is teorias sotziales e econòmicas de [[Karl Marx]] e [[Friedrich Engels]].
 
A su cumintzu de su [[1917]] l'Impèriu russu, chi dae tres annos gherraiatcumbatiat in sa [[prima gherra mundiale]] che a membru de s'[[Intesa tripla]], fiat arrematadu: is pèrdidas assumaiant a prus de ses milliones intre mortos, feridos e presoneris e francas unas cantas vitòrias subra de su fronte austrìacu, sa Rùssia aiat padèssidu una sèrie de derrotas graes chi aiant cumportadu sa pèrdida de sa [[Regnu de su Cungressu|Polònia]], de una parte de is [[Istados bàlticos|Paisos Bàlticos]] e de s'[[Ucraina|Ucràina]], portende gasi su fronte a s'internu de is fronteras suas matessi, mentras ca is cunditziones de su pòpulu s'agrabiaiant a forte.
 
Su regìmene tzarista, inserradu a eritzu in sa defensa de su printzìpiu de s'autocratzia, aiat comomai pèrdidu de su totu su cuntatu cun sa realidade de sa Rùssia, a su puntu chica fintzas medas de sos elementos cunservadores de is classes traditzionalmente alliadas de su regìmene fiant pighende cussèntzia, ca petzi un'essida de iscena de su [[tzar]] [[Nigola II de Rùssia|Nigola II]] ddi diat àere permìtidu de mantènnere su controllu de s'Istadu. In [[San Pietroburgo|Petrugradu]] aiat tzocadu s'abbolotu cun sa [[Rivolutzione russa de freàrgiu|rivolutzione de freàrgiu]] e su 2 martzu ([[Calendàriu Giulianu|calendàriu giulianu]]) [[Duma]] e [[sòviet]] de operajos e sordados si fiant acordados pro sa depositzione de su tzar, e s'istitutzione de unu guvernu provisòriu formadu dae cadetos, [[Menscevismu|menscevicos]] e sotzialistas rivolutzionàrios.
[[File:Aleksandr Fedorovich Kerensky.jpg|left|thumb|226x226px|[[Aleksandr FedorovichFëdorovič Kerenskij]] Kerensky]]
Si fiat formadu su guvernu provisòriu de [[Georgij Evgen'evič L'vov]], chi aiat induidu Nigola II a abdicare. Mentras ca su tzar e sa famìlia sua fiant arrestados, in su Paisu si fiant formados duos pòderes: su de su guvernu provisòriu, e su de is Sòviet, formadu dae delegados elègidos, contende fintzas a is [[Bolscevismu|bolscevicos]]. Georgij Evgen'evič L'vov aiat peristantu pedidu a su guvernu, in calidade de presidente de su Cussìgiu, un'atzione prus dura contra de is massajos chi ocupaiant illegalmente is terras de is latifondistas. eAnnotamala aiat pretèndidu is dimissiones de su ministru a s'agricultura Černov, chi fiat de bideas polìticas sotzialistas rivolutzionàrias, afirmende ca in logu de ddas reprimire animaiat tales atziones. Sa resistèntzia de unos àteros ministros de manca a fortzare Černov a is dimissiones aiat giughidu su guvernu a s'iscontzu. Si fiat presentadu duncas [[Aleksandr Fëdorovič Kerenskij]] pro pigare s'incàrrigu de primu Ministru, cun ampros poderespòderes subra de vàrias giurisditziones. Isse aiat a berus fatu reprimire is atziones de is massajos, aiat fatu suprimire de sa propaganda bolscevica e aiat pigadu medidas pro torrare a s'ubbidièntzia is tropas, intre cales s'intrada torra de sa [[pena de morte]]. Fiat istada usetotusNointames, sa voluntade de sighire sa gherra contra de is [[Impèriu tedescu|tedescos]] a costadu de is potèntzias de s'[[Intesa tripla|Intesa]] chi ddi aiant fatu pèrdere su crèditu a in antis de is massas.
[[File:19170704 Riot on Nevsky prosp Petrograd.jpg|thumb|254x254px|Petrugradu (atualmente Santu Petersburgu), 4 de Trìulas 4 de su 1917. Manifestatzione in '''Prospetiva Nevsky'Nevskij'' a penas a pustis chi is tropas de su Guvernu Provisòriu aiant abertu su fogu.]]
In paris tempus si fiat ispaniadu in totu su paisu unu sentidu de derrota, sìngia de s'istrachìmine creschende cara a sa gherra. Su 19 austu su generale [[Lavr Georgievič Kornilov]], nùmenadu de Karenskij etotu a cumandante de s'esèrtzitu e ditadore militare, aiat abbandonadu casi chentza de cumbàtere [[Riga]] a s'esèrtzitu tedescu, ponende gasi in perìgulu sa capitale Petrugradu matessi, e aiat cumintzadu a regollere, a palas de su fronte, tropas cunsideradas fieles cun su fine de ddas fàghere martzare subra de sa capitale. Kerenskij a custu puntu, acatende·si·nde de sas intentziones de su generale dd'aiat destituidu, però Kornilov no aiat atzetadu is òrdines de Kerenskij e aiat ordinadu de fàghere martzare unu corpus de cavalleria cosaca cara a Petrugradu. Sa tzitade fiat tando ruta in su caos assolutu. Kerenskij fiat resèssidu a si mantènnere a su guvernu ma sena prus creibilidade peruna cara a is classes populares, mentras su partidu Bolscevicu s'afirmaiat che a fortza tragadora.
 
Su leader bolscevicu [[Lenin]] fiat in paris tempusperistantu torradu dae s'esìliu in [[Isvìtzera]], mirende a s'instauratzione de una sotziedade [[Comunismu|comunista]]. In su mese de santugaine is bolscevicos aiant ocupadu is puntos istratègicos de sa capitale dende vida a sa [[rivolutzione de santugaine]]. Sa vitòria de is bolscevicos aiat portadu a sa furriadura de su Guvernu provisòriu russu e a su naschimentu de sa [[Repùblica Sotzialista Federada Soviètica Russa]], guvernada dae su Cussìgiu de is cummissàrios de su pòpulu. Dae su [[1917]] a su [[1921]] fiat tzocada sa [[gherra tzivile russa]] chi diat bìere sa vitòria de s'[[Armada Ruja]] (bolscevicos) subra de s'[[Armada Bianca]] (contra-rivolutzionàrios) e custu aiat giutu in su [[1922]] a s'istitutzione de s'[[Unione Sovietica|Unione Soviètica]].
 
== Artìculos in ligòngiu ==
9,148

edits