Portu Conte: diferèntzias tra is versiones

6 bytes removed ,  9 months ago
no edit summary
No edit summary
No edit summary
 
{{Variant|LOG}}
[[File:Pischina Salida.jpg|150px|thumbnail|right|Bisùra de Portu Conte dae Capu Catza.]]
'''Portu Conte''' (in [[Limba italiana|italianu]] ''Porto Conte'', in [[Limba cadelana|cadelànu]] ''Port del Comte'') est su golfu prus mannu de sa Costèra de su Coràddu, postu in s'ala nord-otzidentale de sa [[Sardigna]] e in intro de sa tzittadetzitade de [[s'Alighera]], a una distantzia de unos 20 kilometros. Su golfu lu inserraninserrant sos promontorios de [[Capu Catza]] e [[Punta Lizu]]. Dae s'intrada a s'aggabbuaggabu b'at unos 6 kilometros. TottuTotu sa costèra la faghenfaghent caleddas minores, roccasrocas e un'ispiàggia manna connòttaconnòta cun su nùmene de Mugoni, chi serrat su golfu.
 
ConnòttuConnòtu a su tempus de sos romanos antigos comente ''Portus Nimpharum'' (su portu de sas ninfas), su golfu est unu de sos portos naturales prus mannos chi si agàttenagàtent pèri tottutotu su [[Mare de MesuMediterràneu]]. Pro custu fattufatu, est sèmper istàdu de impòrtu istratègicu mannu in sos segulos colàdos. Como carchi annu su logu est suzetu a amparu, faghende parte de su Parcu Regionale de Portu Conte in su trettutretu terrestre, e in cussu marinu de s'Area Naturale ProtettaProteta de Capu Catza - Isula Piana.
 
Su logu istrategicu at fattufatu a manera chi su golfu fit cuadorzu de barcas chi appartenìanapartenìant a piscadores e nàes de mercadùra e de gherra. In su fondale anant agattàduagatàdu medas imbarcatziones latinas. In su 27 de aùstu de su 1353, Portu Conte at bìdu una battalla in ue s'armada cadelàna e venetziana, chi nde fit a cabu Bernardu de Cabrera, binchìat cussa genovesa, fattufatu istoricu chi at pòstu s'Alighera e sa Sardigna in sùttasuta de sa Corona de Aragòna.
 
In su cursu de sas gherras napoleònicas, sa flottaflota britannica chi ghiaìat s'almirante Oratziu Nelson bi aìat una base sua in sa costèra nord-otzidentale de sa Sardigna. Sa presentzia inglèsa ponìat cuntrollu a sas intràdas e bessìdas de s'armada frantzèsa, chi tenìat - e galu tenet - sa base sua in su portu de Tolone. Su golfu de Portu Conte fit unu ispàtziu seguru in ue istàre pro sas nàes britannicas, chi finfint alliàdas cun cussas sardusardo-piemontèsas pro impidìre un'isbàrcu frantzesu in s'isula de Sardigna.