Afganistàn: diferèntzias tra is versiones

no edit summary
Làcanat in s'ovest cun s'[[Iran|Iràn]], in su sud e in s'estu cun su [[Pakistan|Pakistàn]], in su norte cun su [[Turkmenistàn]], s'[[Uzbekistàn]] e su [[Tagikistàn]] e cun sa [[Tzina]] in sa regione prus esta de sa natzione ([[passaditzu de su Vacan]]).
 
Sa situatzione geogràfica de s'Afganistàn nd'at fatu logu de atòbiu de impèrios e tzivilitades, gasi comente ispàtziu de càmbiapares e comunicatzione de importantes polos culturales e cummertziales, intre issos su prus nodidu est su [[caminu de sa seda]].<ref>{{Tzita web|url=https://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_analisis/2011/DIEEEA12_2011AnalisisGeopoliticoAfganistan.pdf|tìtulu=DOCUMENTO DE ANÁLISIS DEL IEEE 12/2011
Intre sa ruta de sos [[talebanos]] a fatu de s'arribu de sas fortzas alleadas e sa reunione de su [[Loya jirga|Cussìgiu Mannu]] pro s'isterridura de sa costitutzione noa, s'Afganistàn fiat inditadu dae s'Otzidente che ''Istadu provisòriu islàmicu de s'Afganistàn''. Cun sa Costitutzione noa su paisu est oras ufitzialmente naradu "Repùblica Islàmica de s'Afganistàn".
ANÁLISIS GEOPOLÍTICO DE AFGANISTÁN
(ABRIL 2011)|limba=ispagnolu}}</ref>​ Custu fatu, aici comente s'istrutura tribale sua, faghet difìtzile sa definitzione de s'Afganistàn che a Istadu in su cursu de s'istòria.​ S'istòria de su territòriu chi òcupat oe s'Afganistàn est manna, s'agatant inditos segundu chi custas terras fiant abitadas dae s'època de sa [[Preistòria]]. Dae s'[[edade antiga]], passende pro su [[Edade mèdia|mesuevu]], [[edade moderna]] e fintzas a s'[[edade cuntemporànea]] est istadu parte de impèrios e regnos medas.<ref>{{Tzita libru|autore=Instituto del Tercer Mundo (Montevideo)|tìtulu=Guía del mundo 2005-2006 : el mundo visto desde el sur.|limba=Ispagnolu}}</ref>
==Riferimentos==
<references/>
 
==Àteros progetos==
9,736

edits