Judicadu sardu: diferèntzias tra is versiones

(Sarvende 1 fonte(es) e etichetende·nde 0 comente morta(as).) #IABot (v2.0.8)
 
Dae su 705 sos [[àrabos]], aproliende dae s'[[Àfrica de su Norti|Àfrica de su norte]] aiant comintzadu a atacare a sas costeras sardas, chene agatare oposidura efetiva de s'esèrtzitu bizantinu.
 
In su 807, 810/812 e 821/822 sos àrabos de Ispagna e de Africa de su Norte aiant chircadu de invàdere s'ìsula ma sos sardos aiant resìstidu a atacos medas, a su puntu ca su paba [[Lione IV]] in una litera de su 851 aiant dimandadu azudu a su ''Iudex Provinciae'' (su zuighe de sa Provìntzia) de Sardigna, cussorzadu in [[CalarisCasteddu|Càlaris]], pro difendere a [[Roma]].
 
A primìtziu de su de 9 sèculos sos ligàmenes intre Sardgina e s'Impèriu Bizantinu si fiant impertantu segados, a pustis de sa ruta de s'[[Esarcadu de Àfrica]] e de sa conchista àraba de sa [[Sitzìlia]] de su 827, chi impeigaiat duncas donzi cuntatu. Isulada, sa Sardigna si depiat a mala oza fàghere economicamente e militarmente indipendente.
Non agatende fonte istòrica peruna, non b'at seguresa de comente siat acontèssidu su passazu dae un'autoridade tzentrale bizantina a s'auto-guvernu. Si crèet ca sos funtzionàrios imperiales derivantes dae s'antigu istitutu bizantinu de su ''vicarius'', naradu fintzas ''lociservator'' (literalmente logutenente), de gradu parìvile a su ''[[praeses]]'' (una zenia de [[prefetu]] imperiale), si fiant in antis fatos cabos de guvernu e a coa, cun reconnòschida e manna lezitimatzione, aiant assumidu nòmene e pòdere de ''Iudex'', afirmende soberania indipendente e ereditària.
 
Unu innetu de s'autonomia dae Bisàntziu si podet annoditzare dae sa nova de una missione ghiada in autonomia dae sos sardos impare a [[Ludovicu su Piu]] (814-840), sighidore de [[Càralu su Mannu|Càrolu su Mannu]], che coalitzione anti-àraba cun sos [[Francos]] sos cales, in cuss'època, teniant sa [[Còrsica]]. Sos legatos aiant istabilidu relatos de bighinadu bonu e de collaboratzione a sa defensa de sas costeras de sas duas ìsulas. Cando in su 828 su conte [[Bonifàtziu II de Tùscia]], guvernadore francu de Còrsica fiat passadu a manu de Sardigna cun punna de afracare sas costeras àrabas nordafricanas cun una ispeditzone militare, aiat definidu sa Sardigna ''Insula amicorum''. Sa Sardigna fiat tando de importu istratèzicu, rapresentende una làcana fundamentale intre su mundu [[latinu]] e s'[[Islam]].
 
==Istoria==
10,097

edits