Alfonsu I de Sardigna


Articulu in logudoresu

Alfonsu I de Sardigna (Nàpule, 1299 - Barcellona, 1336) fiat su fìgiu minore de Giagu su Giustu e de Bianca de Angiò.

Alfonsu I

In su 1319, pro sa renùntzia a sos deretos subra de su tronu de su frade prus mannu (cramadu Giagu, est decraradu primu fìgiu e logutenente generale de su babu pro totus sos Istados de sa corona de Aragona. Gasi chi otenet su mandadu de realizare in pràtica su Rennu de Sardigna ocupende sos territòrios pisanos de s'ìsula. A capu de una armada potente ghiadu dae s'amiràlliu Francesco Carròs (o Carroz), cumpostu dae chimbanta galeras, binti cocas, chimbe linnas e àteras naes medas de gherra in ue b'aiat imbarcados ùndighi mìgia òmines intre cavalleris, fantes, balestreris e iscuderis, partit cun sa mugere dae Portfangos, in sas foghes de s'Ebro, su 30 de maju de su 1323. In manera atrivida, atzetat su cussìgiu interessadu de su "giùighe" Ugone II de Arborea de no atacare deretu Casteddu, e su 13 de làmpadas de su 1323 isbarcat in Canyelles de Palma de Sulcis, oe Portu Vesme, in su sartu de Santuanni Suerxu, pro ponner suta assèdiu Bidda de Crèsia (Igrèsias) domada a pustis de sete meses e oto dies de resistèntzia.

Lassada Igrèsias, su 13 de freàrgiu 1324 Alfonsu andat cara a Casteddu. Ma sa die 29, mèrcuris de lìssia, l'est tocadu de currer a Su Masu pro isbarrare su caminu a s'armada pisana chi, isbarcadu a sa Maddalena Spiaggia, inghierende s'istàinu de Santa Gilla colende dae Cabuderra, Uda e Dèximu pro liberare dae s'ovest sa tzitade. B'at istadu duos iscontros, unu in localidade Lutocisterna, pagu prus o mancu a s'artària de su bìviu de areoportu de como, s'àteru in sas abbas de su Golfo degli Angeli, cara a su trighìngiu de Stampaxi, cun sas naes de apògiu pisanas. Sos Aragonesos cun dificultade fiant resessidos a bincher.

Su 19 de làmpadas de su 1324 Casteddu s'est arresa.

Devènnidu re a sa morte de su babbu, su 2 de santandria de su 1327, Alfonsu, cramadu su Benignu pro su caratere modde suo.

In Sardigna intervenit petzi pro minetzare sos etzessos de sos feudatàrios e de sos ufitziales règios chi non si faghiant iscrùpulos a degumare biddas intreas, comente sa bidda de Ariagono, distruida pro rapresàllia in su 1329.

A pustis intrat in parte sua, non sena cuntrastos, su fìgiu de sa prima mugere Pedru I su Tzerimoniosu.