Saligheresu

Articulu in logudoresu

Su saligherèsu o saligarèsu (in catalanu alguerès, pronuntzia curretta /algares/), est una variedade de su cadelànu orientale chi si faeddat in sa tzidade de S'Alighera.

Sa tzidade de S'Alighera, in ue si diat faeddare su saligheresu

Reconnoschimentu de sa limba catalana in S'Alighera

Su saligheresu lu reconnòschent s'istadu italianu e sa regione autonoma de Sardigna comènte limba de minorìa. A propositu, s'art. 2 comma 4 de sa L.R. supra de s'avaloramèntu de sa curtura e limba de Sardinna reconnoschet su cadelanu chin custas paraulas:

« La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta, con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese. »

Datos istoricos

Sa presentzia de su cadelanu in S'Alighera est un'impositzione chi risalit a su seculu de battordichi cando sos invasores cadelanu/aragonesos, pustis de una rebellìa de sa populatzione de su logu, aiant catzadu sos sardos a fora e ch'aiant postu imbetze zente chi beniat dae sa Catalogna; tando sa tzidade si fit aunida chin sa corona de Aragona, sos cadelanos teniant totus sos postos de s'aministratzione ei sa populatzione sarda chi bi colaiat a inie, custa limba, finiat de l'atzetare. Ecco chi duncas su s'aligaresu, mantesu biu dae sa zente in su cursu de s'istoria sarda e isoladu dae su logu originariu, a un'ala presentat paraulas anticas chi in sa Catalugna etotu no s'impitant prus e a un'atera si bi resessit a agatare una tzerta influentzia bènnida dae sas limbas printzipales de s'isula, dae s'internu (su sardu) e dae s'esternu (s'ispagnolu a primu e s'italianu a pustis).

Difusione

Su s'aligaresu, sigund' 'e una tzerta istima, lu diat faeddare su 30% de sos s'aligaresos e lu diat cumprendere su 65% de issos. A dontzi modu, b'at de narrere chi su cadelanu puru in passadu lu faeddaiant petzi in sa tzidade intra moenia ei in costèra, sènde su chirru de campagna sardu-faeddante; b'aiat dicotomia intra sos chi teniant su sardu che limba mama, massajos e pastores, e sos chi teniant imbetze sa cadelana, piscadores. Oe chi est oe, su s'aligaresu est in dificurtade manna, sende postu che un'isula lingustica in intro de un'atera e cussiderande sos s'aligaresos etotu sa limba issoro comente cussa de sos poberos (No volguerà que mon fill parlaria la llengua de los pobres, naraiant sas mamas chi aiant chèrfidu imparare a sos fizos sa limba de sa "zente ricca", ovverosiat s'italianu), e a resurtu de custu protzessu s'iscumbatat chi solu sos antzianos sighint a la mantenner galu bia, bìdu chi sos zovanos faeddan petzi s'italianu. Pro chircare de no lu lassare morri-morri, b'at in tzidade atividade manna cun sa presentzia de sotzios curturales, un'iscola inue s'imparat su s'aligheresu, zornales e puru zassos peri sa retza iscritos in tale limbazu.

Cullegamentos de fora

• Diccionari de Alguerés
• S'aligheresu - Corpus Oral de l'Alguerès
• El lèxic dels maniners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat (Rafael Caria)
• El català de l'Alguer: Un model d'àmbit restringit Archiviadu su 24 abrile 2006 in s'Internet Archive.
• Zassu uffitziale de su comune in catalanu Archiviadu su 6 martzu 2008 in s'Internet Archive.
• Curs d'Alfabetització de Català de l'Alguer Archiviadu su 20 freàrgiu 2006 in s'Internet Archive.