Mare de Sardigna
Coordinadas: 40°N 6°E / 40°N 6°E
Artìculu in LSC
Su mare de Sardigna est una parte de su mare Mediterràneu, posta intre Sardigna e sa artzipèlagu ispagnolu de sas Baleares. Si ddi narat fintzas mare Espèricu; is gregos impreaiant is tèrmines Espèria o Espèricu pro inditare sos territòrios o sas abbas chi, respetu a issos, fiant cunsiderados a otzidente.
Totu s'atza otzidentale de Sardigna nde cumponet sa làcana de estu fintzas a su mare de Còrsica e imbatet sa profundidade màssima de 3.068 m unos 150 km a nord-estu de s'ìsula de Minorca. Is golfos printzipales chi si bi agatant sunt is de S'Alighera e Aristanis; de custos golfos s'incarant a mare sos territòrios de sas omònimas tzitades, chi resurtant èssere sos tzentros majores de totu su tretu de costa. A pustis de sa Sardigna matessi e de sas Baleares, is ìsulas printzipales sunt is de Santu Antiogu e Santu Pedru, postas in su sud-ovest de Sardigna. Intre sos rios chi si nche ghetant a custu mare tenimus su Tirsu, su Temu e su Riu Mannu.
Custu mare est istadu in passadu navigadu dae tziviltades e pòpulos numerosos, cales nuràgicos, fenìtzios, cartaginesos, romanos, saraghinos, aragonesos, ispagnolos e lìgures. A testimonia de custu abarrant duas importantes variedades linguìsticas de Sardigna: su Catalanu in sa variedade saligheresa in S'Alighera e su Tabarchinu a Carluforti e Cala Seda. Àtera importante testimonia est sa zona archeològica de Tharros, in territòriu de sa comuna de Crabas o sa de Cornus in sa comuna de Cùllieri.