Unione africana

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'Unione africana (UA) est un'organizatzione internatzionale e àrea de lìberu iscàmbiu chi cumprendet totu sos Istados africanos, cun sede in Addis Abeba, in Etiòpia.

Bandera
Mapa de is istados membros

Est un'organizatzione internatzionale giòvana meda, naschida ufitzialmente cun su primu atòbiu de is cabos de Istadu e de guvernu de su 9 de trìulas de su 2002 in Durban, Sudàfrica, durante su cale nd'aiat assùmidu sa presidèntzia Thabo Mbeki, presidente sudafricanu. In su cursu de s'atòbiu, a su cale presentziaiat untre àteros su tando segretàriu generale de is Natziones Unidas Kofi Annan, fiant istados sutascritos is primos atos chi pertocaiant is òrganos de s'Unione, overas su protocollu relativu a s'istabilimentu de su Cussìgiu de paghe e seguriesa e s'istatutu de sa cummissione, e fiant istadas istabilidas règulas e protzeduras pro s'Assemblea, su cussìgiu esecutivu e su comitadu de is rapresentantes permanentes.

Is fases de su protzessu de isvilupu pretzedentes a s'atòbiu de Durban fiant acontèssidas a s'internu de s'Organizatzione de s'unidade africana. In sa sessione istraordinària de su 1999 in Sirte, Lìbia, (logu de naschimentu de su Leader lìbicu Mu'ammar Gheddafi promovidore de s'organizatzione, fintzas cun bundantes capitales) s'Organizatzione aiat detzìdidu sa criatzione de s'Unione noa.

Su Sàhara Otzidentale est ammìtidu che a Repùblica democràtica àraba Sahrawi, puru no essende in totu is efetos indipendente, tratende·si de unu territòriu cuntierradu cun su Marrocu.

In su 2000 fiat istadu adotadu s'atu costitutivu, chi fiat intradu in vigore su 26 de maju de su 2001, unu mese giustu a pustis de sa sutaiscrizione de sa Nigèria, su de trintasès Istados ddu ratificare. Comente previdu dae s'atu pro un'annu ddoe fiat istada coesistèntzia intre is duas organizatziones. Su 15 austu 2002 ddi est istadu reconnotu s'istatus de osservadore de s'Assemblea generale de is Natziones Unidas.

S'Unione africana tenet meda in comunu cun s'organizatzione chi l'at pretzèdida; si proponet nointames che a sa propassada sua, siat pro cantu pertocat is obietivos siat pro is capatzidades.

Su chi est coberadu che a sa diferèntzia prus manna est sa capatzidade de s'Unione de intervènnere in cuntierras internas a sos istados in situatziones cales genotzìdiu, crìmines de gherra e crìmines contra s'umanidade, segundu cantu istabilidu dae s'artìculu 4H de s'Atu costitutivu. In custu artìculu sunt tzitados totu is printzìpios a is cales s'ispirat s'Unione africana e est digna de nota sa presèntzia de su riferimentu a su respetu pro is printzìpios democràticos, is deretos umanos, is règulas de sa lege e de su guvernu, in cantu s'Organizatzione de s'unidade africana calliaiat subra custos temas. Pro cantu pertocat is obietivos cuntènnidos in s'artìculu 3, bi sunt atzinnos a sa promotzione de sa paghe, seguresa e istabilidade in su continente, a sa partetzipatzione populare e a su bonu guvernu, ma fintzas a s'isvilupu sustenìbile e a is cunditziones pretzisas pro permìtere a s'Àfrica de otènnere su rolu chi ddi tocat in s'economia globale e in is negotziatziones internatzionales.

S'Unione Africana tenet 6 limbas de traballu (working languages) ufitziales: inglesu, frantzesu, ispagnolu, portughesu, àrabu modernu istandard e swahili. Custa ùrtima, de tzipu bantù, est nadia africana e in s'Atu Costitutivu est inditada che a "Kiswahili", mentras s'àrabu clàssicu, a pustis evòlvidu tràmite in primis unas cantas semplificatziones, est istadu esportadu in Nordàfrica durante is conchistas de s'Impèriu Islàmicu e s'est ispaniadu galu de prus cun s'isparghidura de sa religione islàmica. Totus sas àteras limbas sunt europeas.

Àteros progetosEdit