Regnu de Sardigna (1720-1861)

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su Regnu de Sardigna – a pustis de sa Gherra de sutzessione ispagnola – in fortza de su tratadu de Londra de su 1718 e de su tratadu de S'Aia de su 1720 in tales ùrtimu annu fiat passadu a Vitòriu Amedeu II de Savoja a chie fiat assotziadu sos Istados ereditàrios de s'Ereu formados dae su Printzipadu de Piemonte cun su Ducadu de Savoja, sa Contea de Nitza e de Asti, su ducadu de Aosta, su ducadu de su Monferrato, sa sennoria de Vercelli, su marchesadu de Saluzzo e una parte de su ducadu de Milanu (a custos fiat agiuntu a pustis su Ducadu de Gènova, a fatu de a s'annessione de sa Repùblica de Gènova detzìdida dae su Cungressu de Vienna).[1] Sa denumenatzione aiat cumintzadu a èssere impreada in manera progressiva pro inditare s'impare de sos possedimentos sabàudos fintzas chi formalmente su Regnu de Sardigna aiat sighidu a èssere limitadu a s'omònima ìsula e èssere in istitutzionalmente seberadu dae sos gai narados "Istados de Terramanna" de sa dinastia sabàuda, cumpartzende·nche petzi su cabu de istadu, re pro sos sardos, duca pro sos savojardos, prìntzipe pro sos piemontesos etc. Pro inditare ufitzialmente s'impare de sos possedimentos sabàudos s'impreaiant sos trèmenes "Istados de su Re de Sardigna"[2] o, prus in curtzu, Istados sardos.[3]

Bandera intre su 1816 e su 1848
Regnu de Sardigna a pustis de su Cungressu de Vienna, in su 1815

Nointames, feti sa fundidura perfeta de su 1847, ratificada dae Càralu Albertu de Savoja, aiat dadu forma a un'istadu unitàriu; issu cumprendiat totu sos pretzedentes istados sabàudos e ddi fiat mantenta sa denumenatzione de Regnu de Sardigna ma padessende una totale mudàntzia de s'ordinamentu giurìdicu suo, cun una carta costitutzionale, su Istatutu Albertinu,"Istatutu de su Regnu Sardu o Istatutu Fundamentale de sa Monarchia de Savoja de su 4 martzu 1848 (nòdidu comente Istatutu Albertinu)", una noa organizatzione amministrativa e doganale, un'ùnicu parlamentu e una noa capitale, Torinu, de sèculos residèntzia de sa dinastia.

Fiat fatu un'Istadu in su modellu tzentralista frantzesu, in ue su soberanu regnaiat non petzi in Sardigna, ma in s'intreu Istadu, cun su tìtulu de Re, e in su matessi tempus possediat galu tìtulu de Prìntzipe de Piemonte, duca de Gènova e duca de Savoja, chi formalizaiant su pòdere in sos Istados de terramanna. In custa fase de s'istòria sua est istadu connotu fintzas che Regnu sabàudu e est istadu ufitzialmente tzitadu siat in àmbitu internu siat internatzionale che Sardigna e in manera ufitziosa che Piemonte-Sardigna o Piemonte, essende tale regione sa prus pròsperat e pobulada. Cun s'unificatzione italiana e s'annessione de sos istados preunitàrios, s'ùrtimu Re de Sardigna, Vitòriu Emanuele II, aiat assùmidu su tìtulu de Re de Itàlia su 17 martzu 1861, puru mantenende sa tituladura de su Regnu de Sardigna.

NotasModìfica

  1. Francesco Cesare Casula, Breve Istòria de Sardigna, pag 187; op. cit.
  2. Federigo Sclopis, Istòria de sa legislatzione in sos Istados de su Re de Sardigna de su 1814 a su 1847, Torinu, 1860
  3. Guglielmo Stefani, Ditzionàriu generale geogràficu-istatìsticu de sos istados sardos, Torinu, 1855

Artìculos ligadosModìfica