Serbidore (informàtica)

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Unu serbidore (fintzas server) in informàtica e telecomunicatziones est unu cumponente o suta-sistema informàticu de elaboratzione e manìgiu de su tràficu de informatziones chi frunit, a livellu lògicu e fìsicu, unu cale si siat tipu de servìtziu a àteros cumponentes (clientes) chi nde faghent recherta pro mèdiu de una retze de computer, a s'internu de unu sistema informàticu o fintzas in locale in un'elaboradore.[1]

Architetura cliente-serbidore

Rapresentat duncas unu nodu terminale de sa retze opostu a su cliente. In àteras paràulas est un'elaboradore o programma chi frunit is datos rechertos dae àteros elaboradores, bessende tando unu host pro sa trasmissione de sas informatziones virtuales.

A su faeddu serbidore, gasi comente pro su faeddu cliente, si podent duncas referire siat sa màchina fìsica siat su programma chi frunint is funtzionalidades o servìtzios. Issu est parte de s'architetura lògica de retze a livellu aplicativu chi ddi narant cliente-serbidore.[2][3]

DescritzioneModìfica

In base a su cuntestu, su tèrmine serbidore podet indicare insandus:

  1. un'elaboradore "ordinàriu" impreadu pro frunire servìtzios a àteros elaboradores, sena leare in cunsideru is cumponentes fìsicos suos.
  2. un'elaboradore progetadu pro s'impreu comente a serbidore, caraterizadu dae fiantza arta, prestatziones majores e funtziones agiuntivas.
  3. unu protzessu (unu programma in esecutzione) chi frunat servìtzios a àteros protzessos (es. Server Web).

De sòlitu tando si indicat comente a serbidore sa màchina chi pro mèdiu de unu programma dislindadu èrogat unu servìtziu e cliente sa màchina cun relativu programma chi ddu impreat cando ddu recheret s'impitadore. Nointames, diat èssere mègius resonare in tèrmines astratos (unu "servìtziu serbidore") sende chi semper prus a s'ispissu, is serbidores, in su sensu computatzionale de su faeddu, sunt màchinas virtuales e non elaboradores fìsicos.

CaraterìsticasModìfica

Una màchina-serbidore fìsica podet acasagiare unu o prus servìtzios, est a nàrrere, pònnere in òpera prus serbidores lògicos. Cada serbidore podet èssere de tipu:

  • iterativu, capatzu de acollire e satisfàghere in secuèntzia una recherta de servìtziu isceti a sa borta dae is clientes, cun una tìpica protzedura a coa de isetu de sos protzessos de manigiare;
  • cuncurrente, capatzu de satisfàghere prus rechertas de servìtziu dae is clientes pro mèdiu de protzeduras tìpicas de su multithreading e manìgiu de sas risursas hardware/software de sa màchina. Custu est oe in die su tipu prus comunu.

Fiantza e seguridadeModìfica

Su serbidore est un'elementu fundamentale de s'infrastrutura IT, ca su funtzionamentu malu suo faghet efetu a totus is clientes chi ddu impreant. Duncas, pro is serbidores s'adotant isbrigos chi garantint fiantza arta e duncas sa continuidade de servìtziu (disponibilidade), robustesa a is guastos e seguridade arta e duncas amparu dae atacos informàticos:

  • impreu de cumponentes de classe superiora, cun prestatziones artas e elementos ridondantes (discos RAID, alimentadores ridondantes);
  • amparu de s'alimentatzione elètrica cun grupu de continuidade;
  • amparu fìsicu cun s'allogamentu in un'aposentu dedicadu cun atzessu restrintu ("saba serbidores") o in housing in una server farm;
  • connessione de retze preferentziale, de capatzidade superiora, ridondante;
  • climatizatzione;
  • configuratzione de su sistema operativu chi garantit fiantza majore e seguridade (hardening);
  • manìgiu dae sistemistas espertos.

Is elaboradores progetados pro èssere impreados comente a serbidores in una saba de dimensiones mèdiu-mannas sunt realizados a manera de pòdere èssere montados in un'armàriu rack.

 
Una croba de serbidores in un'armàriu rack

Is investimentos majores rechertos dae custos isbrigos sunt motivados dae s'importu chi su funtzionamentu bonu de su serbidore tenet pro sos impitadores suos.

Unu de sos atacos informàticos prus tìpicos e simpres de atuare contra a unu serbidore est su chi narant atacu de DoS, tìpicu de medas dispositivos de retze.

TrumasModìfica

Si su càrrigu de rechestas est esageradu pro unu serbidore isceti o si sunt netzessàrios livellos artos de fiantza, su còmpitu de erogare unu servìtziu o unu grupu de servìtzios podet èssere partidu tra prus serbidores. In custu casu si narat chi is serbidores formant una risursa computatzionale ùnica definida comente a trumas de serbidores (server cluster), chi podet sighire a funtzionare fintzas si unu tzertu nùmeru de màchinas cumponentes est posta in foras de lìnia, mancari chi sa risursa subat unu degradu de sas prestatziones generales. Custu recheret chi siant dotados de unu sistema operativu adeguadu, e/o collegados pro mèdiu de configuratziones de retze ispetziales.

ManìgiuModìfica

De sòlitu is serbidores in ambientes distribuidos comente a sistemas informàticos e retzes informàticas sunt manigiados dae amministradores de sistema de remotu (tele-manìgiu) pro mèdiu de connessiones remotas realizadas cun vàrias possìbiles aplicatziones dedicadas (Virtual Network Computing).

NotasModìfica

  1. Voce del Vocabolario Treccani Online
  2. Server Definition, linfo.org, 16 maju 2005. URL consultadu su 13 maju 2012.
  3. Bradley Mitchell, Network Servers - What Is a Server?, about.com. URL consultadu su 13 maju 2012.
Controllu de autoridadeGND (DE4209324-7