Su disacatu abiàtigu de sas Atzoras
Su disacatu abiàtigu de sas Atzoras fiat istadu un'intzidente intervènnidu a unu Boeing 707 chi teniat a bordu 137 passizeris italianos e 7 membros de echipazu de nassionalidade istadunidesa. Non b'aiat àpidu perunu subrabìvidu.
Su bolu
modìficaFiat s'una e deghe de merie de su mèrcuris 8 de frearzu de 1989 addaghi su bolu 1851, unu nolitadu de s'Independent Air Corporation, decolladu dae s'abioportu de Bèrgamu e destinadu a Santu Domìnigu, aiat addobadu su montigru Pico Alto in s'ìsula de Santa Maria, sa prus levantesa de s'archipèlagu de sas Atzoras, in ue s'aparèchiu deviat realizare unu trànsitu programmadu.
In sas primas oras a pustis de su disacatu, si fiat teorizadu chi sa causa pòderet esser carchi anomalia de sos istrumentos de bordu, o puru un'erru umanu de Leon Daugherty su cumandadore o de su bitze suo. Si fiat pessadu finas a unu sabotamentu.
In cunseghèntzia de su disacatu, s'imprenta italiana de sos tempos aiat tiradu a pintare sos bolos nolitados comente incunfiàbiles, cun sos bolarzos impreados chi fiant paranumenados fitianu “carretones de sos chelos”.
Inchiesta
modìficaSas imbestigaduras, in realidade, gràssias a s'agatamentu de sa boeta niedda, nch'aiant zutu a unu cuncruimentu meda prus banale e galu prus tràzigu a unu tempus. B'aiat àpidu unu malintèndidu intre sos membros de s'echipazu e sa turre de cuntrollu, cunforme a sos tènnigos chi aiant decodifigadu su grabadore de boghe de sa cabina de pilotamentu, provocadu dae sa subraponidura de sas comunicaduras chi si fiant dadas in sos minutos anteriores a su disacatu.
Sa turre de cuntrollu aiat cuntzèdidu ao Boeing s'autorizadura a s'aterrazu comunichende de falare a sa cuota de 3.000 pees (910 metros, artària minima de seguràntzia pro s'acurtziamentu de s'abioportu) e, in su matessi tempus, aiat comunicadu su prensu baromètrigu de 1027 millibares. Sa comunicadura si fiat tancada cun sa dimanda de cunfirmadura dae bandas de sa turre de su sizimentu de sa cuota inditada. In subraponidura, s'echipazu aiat informadu sa turre de cuntrollu chi su bolarzu diat esser istadu zutu a sa cuota de 2.000 pees (600 metros) e de aer intesu sos datos subra de su prensu atmosfèrigu.
Sa subraponidura de comunicaduras aiat impeìdu a s'echipazu de intender sa parte finale de sa trasmissura de su cuntrollore de bolu, chi pediat cunfirmadura de sa cuota, e a custu ùrtimu de cumprender s'intentu de s'echipazu de nche falare a 2.000 pees. Custa incumprensura tràziga aiat provocadu un'artitùdine incurreta de su bolarzu, agravada dae una comunicadura inesata de su prensu atmosfèrigu.
In fines, sas cundissiones crimàtigas, caraterizadas dae turbolèntzia e dae sa presèntzia de nues bassas, aiant dadu su chi fartaiat. Unos cantos testimonzos aiant bidu s'aparèchiu bolende a cuota bassa a beru a curtzu de domos. Forsis, in cussu mamentu su pilotu si fiat sàbidu de sa situassione de perìgulu grae a beru in ue s'agataiat, peroe no aiat pòdidu fagher nudda, dadu chi, pagas iscutas a pustis, s'abionae aiat addobadu su montigru, artu unos 590 metros, in su puntu de una trempa meda desiguale. Su logu àbriu no aiat fazilitadu sa tarea de sos azutoriadores, chi una bia cròmpidos a su logu aiant topadu cun un'issena ispramosa sena subrabìvidos.
Cunseghèntzias
modìficaIn cunseghèntzia de custu disacatu, comente ammiadu in antis, s'imprenta italiana aiat aderetadu sas crìtigas suas chirru a sus turoperadores chi si cunfiaiant a bolos nolitados prus baratos chi sos bolos de lìnia, peroe chi, a bisu issoro, sutabaliaiant sas normas de seguràntzia pro minimare in manera cussideràbile sos costos de zestione cun bolarzos antigados e pessonale no califigadu e custrintu a bussardos tostos de traballu. In onzi modu, sas imbestigaduras posterioras aiant ismèntidu su prus de sas acusas naradas, cando chi no totus. Giorgio Santuz su ministru de sos trasportos de tando, s'in cras de sa trazèdia, aiat suspèndidu tempuranamente s'autorizadura a bolare in sos chelos italianos de s'Independent Air.