Annu luxi/LSC

S'annu lughe est un'unidade de misura de sa longària, e currespundet a sa distàntzia percurrida dae sa lughe in unu spàtziu sbuidu in unu annu giulianu[1], duncas in 365,25 dies.

annu lughe
Sìmbulu ly 

Currespundet a 9.46 triliones de chilòmetros, ossiat 9.46 x 1012 km, essende su trilione milli miliardos. Est imperada mascimamente dae is astrònomos e is astrofìsicos pro is distàntzias intra is ogetos a fora de su Sistema Solare. S'unidade est nàschida a pustis de su 1838, candu sa misura de sa distàntzia de su primu steddu aiat fatu cumprendere a s'unidade astronòmica, chi est su ràju de s'òrbita de sa Terra, fiat tropu pitica pro mesurare is distàntzias de custus ogetos. In cussos tempos perou sa lestresa de sa lughe no fiat ancora pretzisa, e sa definitzione de s'annu lughe est miliorada cun sa misura prus pretzisa de custa.


Si comente sa velotzidade in su boidu (c) est de 299 792,458 chilòmetros a su segundu (km/s)[2], un'annu lughe currispondet a 9 460 730 472 581 km, est a nàrrere:

est a nàrrere de 9 461 miliardos de chilòmetros circa 63,241 bortas sa distàntzia intra sa Terra e su Sole (connòschida comente Unidade astronòmica). S'annu lughe duncas est una distàntzia enorme in s'iscala umana.
Tempus impiegadu de sa lughe a cobèrrere sa distàntzia intra sa Tera e sa Luna

A s'imbesse, bolet marcadu su fatu ca s'annu lughe no est un'unidade de mesura de su tempus (e nemmancu de sa cantidade de lughe), pro cantu siat giustu nàrrere ca s'osservatzione de unu corpus distante una tzerta cantidade de annos lughe nos mostrat comente fiat cussu corpus unu tzertu nùmeru de annos a como e no in su momentu de s'osservatzione sua.

RiferimentosModìfica

  1. The IAU and astronomical units, International Astronomical Union. URL consultato il 5 luglio 2008., in iau.org.
  2. Web archive (PDF), in asa.usno.navy.mil (archiviadu dae s'url originale su 27 martzu 2009).