Benènnidos a sa Wikipedia
in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

22:50 CET – Giòvia,
17 de Cabudanni de su 2020.
6,680 artìculos in sardu.

Comunidade   Agiuda·nos

Intra · Benènnidu · Su Tzilleri
Tutorial · Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes · Agiudu · Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca   Chirca

Ìndighe de is categorias · Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu · Totus is artìculos
Portales temàticos · Pàginas noas

Wikibar2.png

Sardinia Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu

Artìculu Artìculu de custu mese

Mare
Su mare Tirrenu in Vulcano, una de sas ìsulas Eòlias

Su mare est una massa de abba salida (connota comente a abba de mare) chi coberit una parte manna de sa superfìtzie de sa Terra. Sas massas mannas de abba chi separant sos continentes si nùmenant otzèanos, mentras sas divisiones de custos otzèanos belle tancados dae partes de sos continentes o dae ìsulas e artzipèlagos, sunt connotas petzi comente a mares, sos cales in s'interi si partint in massas de abba prus minores numenadas golfos e bajas e si connetent a traessu de "istrintos". Si nùmenant mares fintzas sos lagos mannos interiores, a fitianu salidos, chi non sicant neddue, comente su mare de Aral. Segundu su gradu de serrada de sos mares, custos si dividint in:

  • mares costerinos, tancados in parte dae ìsulas, artzipèlagos o penìsolas e in ue sos trainos sunt causados dae sos bentos marinos, comente su mare de su Nord o su mare de su Giapone;
  • mares continentales, prus tancados e cun unu cuncàmbiu de abba cun s'otzèanu limitadu, in ue sos trainos sunt dèpidos a diferèntzias de salidura e temperadura prus chi no a sa fortza de su bentu, comente est su casu de su mare Mediterràneu o su mare Ruju;
  • mares interiores o tancados, de su totu furriados dae terra, chi podent retzire o nono abba durche a traessu de diversos messàrgios ma non lompent in s'otzèanu, comente su mare Càspiu o su mare Mortu.

S'autoridade mundiale chi definit sos lìmites de mares e otzèanos est s'Organizatzione Idrogràfica Internatzionale (OHI), su documentu vigente de sa cale est sa publicatzione ispetziale S-23, Lìmites de otzèanos e mares (in inglesu), sa de 3 editzione, 1953. Sa segunda editzione est istada sa de su 1937, e sa prima fiat de su 1928. In su 1986 si nd'est publicadu sa de bator editziones, ma a causa de diversas disputas nominales no est istada galu ratificada.

Fugura chida

Figura de sa chida Figura de sa chida

Su casteddu de Lichtenberg, a curtzu de Oberstenfeld (distretu de Ludwigsburg, Germània) est unu de sos casteddos de su perìodu Staufer mègios cunservados. Vista dae sas bìngias dae ovest-sudovest.
Su casteddu de Lichtenberg, a curtzu de Oberstenfeld (distretu de Ludwigsburg, Germània) est unu de sos casteddos de su perìodu Staufer cunservados mègius. Vista dae sas bìngias dae ovest-sudovest.
Noas

Noas Noas


Provèrbiu

Dìciu Narat su dìciu

« A contos male fatos si bi torrat »

Europa Sardigna e Europa

Sardigna · Limba sarda · Regione Autònoma · Provìntzias · Itàlia · Europa

Sièntzias Iscièntzias naturales e formales

Ambiente · Biologia · Botànica · Chìmica · Fìsica · Geografia · Matemàtica

Sièntzias sotziales Iscièntzias sotziales

Antropologia · Archeologia · Economia · Educatzione · Famìlia · Filosofia · Istòria · Deretu · Limbas e Linguìstica · Polìtica · Psicologia · Religione · Sotziologia

Exquisite-home-mdk.png Iscièntzias aplicadas e indùstria

Aerospàtziu · Agricultura · Architetura · Comunicatzione · Eletrònica · Indùstria · Informàtica · Ìnternet · Ingenieria · Management · Meighina · Tecnologia · Telecomunicatzione · Trasportu

Artes Artes

Arte · Artes aplicadas · Artes visivas · Fumetos · Bellas artes · Tzìnema · Cultura populare · Ballu · Mèdia · Mùsica · Fotografia

Bida Bida e bibu

Camàndulas · Coghina · Giardinàgiu · Giogos · Isport · Nutritzione · Sanidade · Sessualidade · Televisione · Turismu

wiki Àteros

Categoria printzipale · Totu sas categorias · A pitzu de Wikipedia · Su Tzilleri (tzentru de sa comunidade) · Agiudu

Edit-copy purple.svg Progetos frades

Meta-Wiki
Commons
Wikitzionàriu
Wikispecies
Wikisource

Àteras limbas

Editziones de Wikipedia cun prus de 300.000 artìculos:

Deutsch (tedescu)English (ingresu)Español (ispagnolu)Français (frantzesu)Italiano (italianu)日本語 (giaponesu)Nederlands (olandesu)Polski (polacu)Português (portughesu)Русский (russu)Svenska (svedesu)

Editziones de Wikipedia cun prus de 100.000 artìculos:

Català (cadelanu)Česky (tzecu)EsperantoDansk (danesu)Magyar (hùngaru)Bokmål (noruego)Suomi (finlandesu)Română (romunu)Slovenčina (slovacu)Türkçe (turcu)Українська (ucranianu)中文 (tzinesu)

Editziones de Wikipedia cun prus de 50.000 artìculos:

العربية (àrabu)Български (bùlgaru)Eesti (estòniu)עברית (ebreo)Hrvatski (croatu)Bahasa Indonesia (indonesio)한국어 (coreanu)Lietuvių (lituanu)Slovenščina (islovenu)Српски (serbu)Tiếng Việt (vietnamita)


Language