Filosofia
| « Chie pensat chi est pretzisu filosofare, depet filosofare e chie pensat chi non si depat filosofare, depet filosofare pro amustrare chi non si depet filosofare; duncas si depet filosofare in ogni casu o si nche fuire dae inoghe, nende adiosu a sa vida, proite totas sas àteras cosas parent èssere solu tzarras e istrallòbios » | |
(Aristotele, Protreptico o Esortazione alla filosofia)
|
Sa filosofia (dae gregu φιλείν (fìleìn) = amare e σοφία (sofìa) = sapienzia, est a nàrrere amore pro sa sapienzia) est definida comente s' istùdiu de sa possibilidade e de is làcanas de sa connoschèntzia umana e fintzas de s'anàlisi de s'òmine che sugetu de custa connoschèntzia, cussideradu in isse matessi in sa relatadura sua, teòriga e pràtiga, cun s' ogetu connotu.
Su pensamentu filòsofigu otzidentale naschet dae sa "meravìgia" naraiat Aristotele est a ischire cando s'òmine incumintzat a si preguntare chie siat isse etotu e su mundu chi ddu inghiriat. Custu, chi in filosofia est tzerriadu su problema de su raportu intra su sugetu e s'ogetu, e est tratadu segundu duas bisuras: sa prima est su de sa filosofia teorètica chi narat chi si cheret connoschere s'ogetu, su segundu est su de sa filosofia pràtiga o morale o ètiga, cando si cheret ischire comente nos depimus cumportare, ite fàghere in is cunfrontos de cuss'ogetu chi podet èssere un individuu che a mie etotu.
Sa definitzione de sa filosofia abbarat un problema filosoficu. Ma fintzas prus problemàtiga resurtat sa chistione de su "incomintzu" filosòficu, est a nàrrere de su fundamentu suo matessi e de sa possibilidade de sa chirca filosòfica comente tale. Si sa filosofia chircat in intro de issa etotu in manera dialètiga, in ue nche podimus pònnere is preguntas suas?
Est un' istùdiu chi s' acumprit formulende in manera linguìstiga is problemas, dende·nde sa solutzione e giustifiende·dda, e impreende protzeduras rigorosas pro dda argumentare. Est, finamentas, s' istùdiu de sos printzìpios primos e de is resones ùrtimas.
No tenende sa filosofia unu campu materiale de indagadura ispetzìfigu, comente sas sièntzias empìricas, podet èssere cussiderada siat in crae istòrica chi in crae sistèmatica, comente "mama de sas sièntzias".
Sa passione pro sa connoschèntzia de cada cosa, de su mundu, de s'umanidade, de su pensamentu pròpriu, chi at semper tentadu s'òmine in cada logu e in cada tempus. S'isfortzu de cumprèndere su ite est, su pro ite, de is cosas. Sa filosofia est duncas una manera de si pònnere innantis de is cosas de sa vida e de su mundu; naschet cun su cumprendòniu de s'òmine. Non est beru chi est nàschida in sa Grètzia antiga: est nàschida in cada logu ue un'òmine s'at preguntadu cale si siat cosa e at chircadu, chentza de ispantos, una respusta isceti cun s'agiudu de s'atibidura sua.