Ingenieria

S'ingenieria (inzigneria, ingennieria; chi benit dae su latinu ingenium) est s'applicassione de sa matemàtica, sa fìsica, s'economia, sas iscièntzias naturales e de sa connoschèntzia pràtica de s'òmine pro imbentare, isperientare, costrùere, mantènnere e imbonire sas istrutturas, màchinas, arminzos e trastos, sistemas, materiales.

Su motore a vapore, una de sas prus importantes imbentadas in sa Rivolutzione Industriale, nos mustrat s'importàntzia de s’ingenieria in s'istòria moderna. Custu motòre est espónnidu in sa Universidade Tècnica de Madrid.

De custa disciprina faghent parte un'ampru nùmeru de àteros, prus ispetzializados, setores, donzunu cun diferentes miras.

Si podet faeddare de ingennieria dae sas primas tentadas de s'òmine de fàghere megiorias a sa vida sua, cun s'abbentu de roda pro esèmpiu.

Àreas printzipales de s'ingenieria

Su bisonzu de afrontare diferentes problemas de s’ischire umanu at batidu a sa divisione de s’ingenieria in medas àreas cun diversas miras.

A segunda de su campu de chircada printzipale, s’ingenieria si podet divìdere in carchi macro-disciprina chi, a bortas issoro, si divident in prus ispetzializadas àreas.

Custas primas divisiones sunt:

• ingenieria chìmica
• ingenieria de sas costrussiones
• ingenieria elètrica
• ingenieria eletrònica
• ingenieria mecànica