Indùstria

Custu artìculu est galu unu abbotzu. Lu podes modificare e fàghere mannu e pretzisu. Agiuda·si!

Artìculu in LSC

Su tèrmine indùstria benit impreadu in sensu rigorosu pro indicare calesi chi siat faina umana chi benit acumprida a sa mira de generare benes o servìtzios.

Su matessi tèrmine benit impreadu in sensu prus rigorosu pro indicare carchi faina de produtzione de benes chi ghirant in su setore segundàriu de s'economia, distinghende gai s'indùstria dae sa produtzione agrìcula (setore primàriu) e dae sa produtzione de servìtzios (setore tertziàriu).

In sensu galu prus rigorosu, nche si referit a sa sola produtzione de benes de su setore segundàriu in sèrias, est a nàrrere pro mèdiu de protzeduras istandardizadas, permitende tando sa produtzione de benes in manera ampra, est a nàrrere in mannas cantidades, a diferèntzia de s'artesania, ue su produtu benit prodùidu in nùmeru limitadu.

Tale caraterìstica torrat sa faina industriale prus complessa respetu a cussa artigianale, recherende s'usu de unu mollu organizativu istruturadu (overas belle complessu), aplicatzione de standard pro sa produtzione in sèrias, s'impreu de màchinas e gastosas infrastruturas pro sa produtzione, sa contzentratzione de su traballu in un'o prus sitiadoso produtivos, un'ischema antis-determinadu de partzidura de sos traballos, unu sistema de distributzione cumertziale articuladu in unu territòriu prus ampru e un'atentu istùdiu de faghedibilidade (chi impreat sos istùdios e/o sos contribuidos prodùidos printzipalmente in s'àmbitu de s'economia industriale e de s'economia aziendale) a su fine de menguare sos arriscos pro s'impresa chi benint dae su fàbricu de un'istabilimentu industriale. De cunsighèntzia in àmbitu industriale su capitale e s'aportu de natura finantziària sunt dominantes respetu a unos àteros fatores (a esèmpiu s'aportu individuale de s'imprendidore), chi sunt imbetzes predominanti in s'àmbitu de s'artesania.

Setores de s'indùstria

S'indùstria si partit in plùrimos setores, donzunu cun una pròpia ispetzializatzione e est in costante mudada adatende·si cun su tempus a sos bisòngios de su consumu e a sas noas tecnologias de produtzione. Mentras in su coladu s'impreaiat su tèrmine indùstria pro si referire a produtos tangìbiles, oramai dae tempus su s'impreat fintzas pro sos produtos no tangìbiles overas sos servìtzios.

Una classificatzione de sos vàrios setores industriales podet èssere sa sighente:Faddina in sos riferimentos: The opening <ref> tag is malformed or has a bad name

indùstria de sos prodùidos: caraterizada dae sa produtzione de benes materiales
- laorera
- fainas cumertziales
- fainas industriales in sensu istrintu
  - indùstria minerària (o estrativa)
  - indùstria manifatturiera: relativa a sa mudadura de sos benes; includet s'indùstria metallurgica, s'indùstria chìmica, s'indùstria petrolchìmica, s'indùstria farmaceutica, s'indùstria mecànica, s'indùstria automobilìstica, s'indùstria aereonàutica, s'indùstria eletrònica, s'indùstria de su programma, s'indùstria alimentare e s'indùstria tèssile
  - indùstria energètica: includet sas fainas de mudadura de s'energia bogada dae piessignas fontes energèticas in unas àteras formas
indùstria de sos servìtzios: caraterizada dae s'erogatzione de servìtzios
- bancàriu e assegurativu
- trasportu e logìstica
- seguridade
- annestru
- editoria e ràdiu-televisivu
- consulèntzia (in s'accezione de "indùstria de sa consulèntzia" overas cussa erogada dae sos mannos player internatzionales, a esèmpiu: IBM, Accenture, etc.)^[1]

Un'àtera classificatzione prus particulàre in base a sa tipologia de sa faina produtiva est istada stilata dae s'ISIC (International Istandard Industrial Classification of All Economic Activities) e previdet s'usu de una sigla alfanumerica costituida dae una lìtera chi indicat sa macrocategoria (a esèmpiu agricultura, indùstria estrativa, indùstria manufatturiera, etc.) e unu nùmeru chi identìficat in manera majore in sa minuda su piessignu setore produtivu (a esèmpiu sa produtzione de produìdos de su late est indicada dae sa sigla C 105).^[2]

Una àtera partzidura previdet sa distintzione intre indùstria grae (chi netzèssitat de unu notèvole aportu de capitales e tecnologias) e indùstria lèbia.

Annotamala a segunda de sa majore o minore utilidade de sos prodùidos, si distinghet tra "indùstria de base" (pro sa produtzione de benes indispensàbiles) e "indùstria no de base" (pro sa produtzione de benes de interessu segundàriu).Faddina in sos riferimentos: The opening <ref> tag is malformed or has a bad name