Su tèrmine tecnologìa est una paràula-assentada derivante de su gregu "tékhne-logìa", est a nàrrere literalmente "tratadu sistemàticu in un' arte".[1] In s'Ètica nicomachea Aristotele aiat distintu duas formas de atzione, prâxis e téchnē: mentras s'in antis tenet sa pròpia mira in issa etotu, sa sigunda est semper a su servìtziu de àteru, comente a unu mèdiu. In custu sensu sa "tècnica" (tèrmine impreadu medas bortas comente a sinònimu), no fiat diversa ne de s'arte, ne de sa sièntzia, ne de cale-si-siat protzedimentu o operatzione autu a segudare un'efetu cale-si-siat, e su campu suo s'estendiat subra totus sas fainas umanas.[2] Solu intre sa fine de su XX e su cumintzu de su XXI sèculu s'est lòmpidos a connotare comente a tècnica su sutagrupu de sas pràticas umanas pèndintes su cumportamentu in sos cunfrontos de sa natura dirìgidu a sa produtzione de benes. Pro tècnica faghet a cumprèndere s'aplicatzione de sos connoschimentos elaborados dae sa sièntzia a miras pràticas e a sa produtzione de ainas pro los realizare.

Sa paràula tecnologia indicat pro custu sa catalogatzione e s'istùdiu sistemàticu de tècnicas aplicadas, medas bortas referidas a una carchi piessigna làccana (si faeddat, a esèmpiu, de "tecnologia informàtica", "tecnologia mecànica", "tecnologia eletrònica", "tecnologia eletrotècnica", "tecnologia de su manigu" e medas unas àteras).

Nòdidas

modìfica
  1. AA.VV., Corriere della Sera.