S'eletrònica est sa sièntzia e sa tècnica chi riguardat s'emissione e sa propagatzione de sos eletrones in su bòidu o in sa matèria. In cantu sièntzia s'eletrònica est una branca de sa fìsica, in piessigna de s'elettrologia. Naschida comente a branca de s'eletrotècnica est oe cumprèndida comente disciplina, e podet èssere definida comente sa "tècnica de sas currentes lecas e de arta fitiania" diferende dae s'eletrotècnica chi est imbetzes "sa tècnica de sas currentes fortes e de bassa fitiania".[1]

Piessignu de su tzicuitu imprentadu de s'ischeda Arduino, cun unu chip FTDI e componentistica a montadura superfitziale

Prus in manera ispetzificada s'eletrònica est sa paris de sos connoschimentos e metodologias teòricas e pràticas impreadas pro sa progetatzione e realizatzione de sistemas e aparatos hardware in gradu de elaborare grandesas fìsicas in suta de forma de signales continentes informatzione, pro medas tipos de aplicatziones. Sas realizatziones de s'eletrònica sunt tando de sos tzicuitos eletrònicos de elaboratzione costituidos dae cumponentes eletrònicos, ativos e passivos, collegados a mèdiu de filos o sestados conduttivi, in gènere metàllicos, pro mèdiu de cale tzìrculant currentes elètricas. De tale bramadu s'òcupat s'ingenieria eletrònica.

Nòdidas

modìfica
  1. Cunfrontat su