Tinta segreda

Sa tinta segreda est una sustàntzia impreada pro s'iscritura, chi est imbisìvile, a s'ora de s'aprigadura o deretu a pustis, e ch'in fatu podet esser rènnida bisìvile a mèdiu de formas bariadas de interventu. Sa tinta segreda, o imbisìvile, est una forma de isteganografia e l'ant impreadu in s'ispionazu. Àteros impreos incruint sa contratrastocadura, sa marcadura de propiedade, zogos pro pitzinnos e sa marcadura pro s'identifigadura in su setore de sos maniestos.

Sustàntzias pro iscrier in manera imbisìbile podent esser su sutzu de limone o su late. Su Zibaldone De Canal ìnditat finas su salammòniu[1], cando chi su manuscritu Pal. 998 b'annanghet su sale de roca, su late de figu e su sutzu de chibudda[2]. Una bia assutadu su pabiru, si podet legher sa missada acurtziende su pabiru de su calore de una candela. Cun su croruru de cobartu, s'amàniat una tinta segreda chi est revessàbile, o siat chi tenet sa peculiaridade de resurtare bisìvile cun su calore, peroe de torrare a esser imbisìvile in pessu chi su pabiru s'infritat.

NoteModìfica

  1. Zibaldone Da Canal, Manoscritto mercantile del sec. XIV a incuru de Alfredo Stussi, Il Comitato Editore, Venezia 1967; pàzina 93; originariamente c.54v.13-20
  2. A incuru de Alfredo Stussi "Op. Cit."; pàzina XXXIII de sas Notas Introdutivas