Tsvi Piran (in ebreu צבי פירן, Tel Aviv, 6 maju 1949) est unu astrofìsicu israelianu, professori ordinàriu de fìsica teòrica accanta s'Universidade Ebràica de Gerusalemme, in Israele. Titulari de sa cadrea Schwarzmann de fìsica teòrica de su 2004, sa chirca de Piran esti focalizada en s'ambitu de s'astrofìsica de sos artos energias, de sos lampus gama e de sa relatividade generale.

Tsvi Piran
צבי פירן
Nàschida6 maju 1949
Tel Aviv
Natzionalidadeisraelianu
CòjubeDalia S. Goldwirth
Fìgiu/a(os/as)2
Alma materUniversidade ebràica de Gerusalemme
Traballuastrofìsico
PrèmiosPrèmiu Marcel Grossmann 2021
Positzione de traballuProfessori ordinàriu de Astrofìsica
TesiProzessus astrofìsicos accurtzu a sos istampos nieddos (1976)
Contributos de importuorìgine extragalàttica des sos GRBs, modello a bàlla de fogu de sos GRBs, contraesempro de sa ipòtesi de tzensura còsmica

Carriera acadèmica

modìfica

Naschidu in Tel Avìv, at cunsighidu sa làurea triennale in su 1970 e sa làurea magistrale in fìsica in su 1972 acanta s'Universidade de Tel Avìv. Posca cunsighit su dotoradu de chirca in su 1976 a s'Universidade Ebràica de Gerusalemme suta de sa supervisione de Jacob Shaham e Joseph Katz cun una tesi subra de sos protzessos astrofìsicos in curtzesa de sos istampas nieddos chi l'est bàlida su prèmiu Landau.

At sighidu sa carriera acadèmica sua comente a ricercadore postdoc acanta s'Universidade de su Texas a Austin in su grupu de relatividade numèrica de Bryce S. DeWitt de su 1977 a su 1979, e posca a s'Istitutu pro sos Istùdios Avantzados de Princeton de su 1979 a su 1981. De su 1981 prestat servìtziu comente a ricercadore acanta s'Universidade Ebràica de Gerusalemme e, in sa matessi, est posca numenadu professori ordinàriu de astrofìsica in su 1986. De annos Piran tenet in manera regulare su cursu de relatividade generale e gravitazione acanta s'Universidade Ebràica de Gerusalemme.

Intre sos istudiantes suos de dotoradu funti, in particulare, Re'em Sari, Ehud Nakar e Amos Oros, devènnidos totus professores ordinàrios acanta s'Universidade Ebràica, s'Universidade de Tel Avìv e su Technion, de pare a pare.

Printzipales contributos

modìfica

Sa chirca de Piran s'est focalizada siat subra de sos aspetos teòricos e numèricos de sa relatividade generale chi subra de s'astrofìsica de sas artas energias. In su 1985 at iscritu su primu còdighe numèricu chi càrculat su collassu e sa formatzione de un'istampo nieddu rotante e sa chi resurtat forma de unda de sa radiatzione gravitatzionale.[1]

Posca sa chirca de Piran s'est cuntzentrada subra de sos gama-ray burst (GRB) e est istadu intre sos primos, paris a Eichler, Livio e Schramm, a propònnere chi sa natura issoro esseret extragalattica , comente a posca cunfirmadu in su 1997 cun s'iscoberta chi su bagliore resìduu (afterglow) de sos GRB est malàidu de redshift cosmològicu.[2][3] In sos matessi annos Piran at postu sas bases pro su fireball model pro sos GRB, oe in generale atzetadu dae sa comunidade astrofìsica , teoria posca galu de prus isvilupada pro ispiegare in manera teòrica s'evolutzione de s'afterglow de sos GRB e sos jet astrofìsicos de sos GRB.[4][5][6][7][8]

Ultres a custos traballos, Piran at dadu contributos subra de unos cantos problemas de astrofìsica relativìstica e relatividade generale, dimustrende sa dipendèntzia crìtica de s'istabilidade de sos discos de acreschimentu de sos mecanismos de isfritamentu e riscaldamentu. At in prus frunidu unu de sos prus fortes contraesempros a s'ipòtesi de sa tzensura còsmica, dimustradu s'instabilidade de s'istrutura interna de un'istampo nieddu. e chi s'insorgere de s'inflatzione no est de su totu genèricu e recheret ispetzìficas cunditziones initziales.[9][10][11]

Sa chirca de Piran contat prus de 42 000 tzitas e un'inditze H de 102.

Vida privada

modìfica

Est cojuadu cun sa fìsica teòrica Dalia S. Goldwirth, de cale at tentu duas fìgias.

Reconnoschimentos

modìfica

Piran resurtat binchidore de tres ERC Advanced Grant de pare a pare in su 2009, 2015 e 2022, e in su 2019 su prèmiu EMET. Piran at retzidu unu prèmiu Marcel Grossmann pro su 2021.

  1. Stark, R. F., Gravitational-wave emission from rotating gravitational collapse, in Physical Review Letters, vol. 55, nº 8, 1985, pp. 891–894, DOI:10.1103/PhysRevLett.55.891, PMID 10032474.
  2. Eichler, D., Nucleosynthesis, neutrino bursts and gamma-rays from coalescing neutron stars, in Nature, vol. 340, 1988, pp. 126–128, DOI:10.1038/340126a0.
  3. Piran, T., Towards Understanding Gamma-Ray Bursts, in Nature, vol. 340, 1995, pp. 126–128, DOI:10.1038/340126a0.
  4. Shemi, Amotz, The appearance of cosmic fireballs, in Astrophysical Journal Letters, vol. 365, 1990, pp. 55–88, DOI:10.1086/185887.
  5. Sari, Re'em, Spectra and Light Curves of Gamma-Ray Burst Afterglows, in Astrophysical Journal Letters, vol. 497, 1998, pp. 17–20, DOI:10.1086/311269.
  6. Piran, Tsvi, Gamma-ray bursts and the fireball model, in Physics Reports, vol. 314, 1999, pp. 575–667, DOI:10.1016/S0370-1573(98)00127-6.
  7. Piran, Tsvi, The physics of gamma-ray bursts, in Reviews of Modern Physics, vol. 76, pp. 1143–1210, DOI:10.1103/RevModPhys.76.1143.
  8. Sari, Re'em, Jets in gamma-ray bursts, in Astrophysical Journal Letters, vol. 519, 1999, pp. 17–20, DOI:10.1086/312109.
  9. Ori, Amos, Naked singularities and other features of self-similar general-relativistic gravitational collapse, in Physical Review D, vol. 42, nº 4, 1990, pp. 1068–1090, DOI:10.1103/PhysRevD.42.1068, PMID 10012941.
  10. Hod, Shahar, Mass Inflation in Dynamical Gravitational Collapse of a Charged Scalar Field, in Physical Review Letters, vol. 81, nº 8, 1998, pp. 1554–1557, DOI:10.1103/PhysRevLett.81.1554.
  11. Goldwirth, Dalia S., Initial conditions for inflation, in Physics Reports, vol. 214, nº 4, 1992, pp. 223–292, DOI:10.1016/0370-1573(92)90073-9.

Collegamentos esternos

modìfica