Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

àreas de s'ispaniadura àraba durante s'Edade Mèdia
Liga de sos istados àrabos

Sos àrabos (in àrabu: عَرَب‎) sunt unos pòpulos chi bivet in majoria in s'Oriente Mèdiu, s'Àfrica de su Norte, su Corru de Àfrica e in sas ìsulas de s'Otzèanu Indianu otzidentale, mancari medas comunidades s'agatent isparghinadas in totu su mundu. S'orìgine de su fueddu no est tzerta, ma paret chi tèngiat significadu de nòmades e est impitada dae totu sas fontes antigas de sas populatziones chi ddis istaiant a làcana.

Oe in die sos àrabos sunt unos 450 milliones, sa majoria de sos cales bivet in istados chi adillint a sa Liga Àraba e costiùint de fatu su grupu ètnicu prus mannu de su mundu a segus de sos tzinesos. Atualmente resultant partzidos in una bintina de istados.

Su primu ammentu de sos àrabos remontat a sa metade de su de 9 sèculos a.C. che pòpulu tribale de su sud-est de sa Sìria e su norte de sa penìsula aràbica. Resurtat chi sos àrabos s'agataiant suta vassallàgiu de s'impèriu Neo-Assiru (911-612 a.C.) e sos impèrios sighidores Neo-Babilonesu, Achemènide, Seleutzìda e Pàrticu.

De bisura linguìstica, a primìtziu sunt fentomadas petzi carchis iscritas in limba àraba o cun arabismos, ma totus iscritas cun àteros alfabetos, foras pro s'istele de Namara de su 329 p.C.

Intre su segundu e su de 5 sèculos p.C. sos àrabos che grùstiu de tribùs s'ispèrdent in sas fontes. Torrant a cumpàrrere in su de 4-5 sèculos che minoria de làcana in su sud de su rènniu himyarita e in su norte de su rènniu gasànide. In cust'època sos arabòfonos, cun relatu particulare a sos personàgios famados antitzipadores dae sos istudiosos àrabos-islàmicos afatantes, galu iscrieant in àteras limbas: gregu, aramàicu e sudaràbicu.

A fines, in su de 7 sèculos, sa limba e sos àrabos che pòpulu si fiant abertos a su mundu pro more de su Coranu e de sa fide islàmica. Maoma fiat mortu in su 632, a pustis de entrare in triunfu in Sa Meca in s'annu 630: fiat inghitzada gasi s'entidade polìtica connota che Califadu de sos Rashidun (Califadu de sos Ortodossos o, faddinamente, de sos bene ghiados).

Ghiados de bator Califos chi fiant istados meda a curtzu a su Profeta, sos àrabos diant conchistare territòrios meda istèrridos, ispaniende·si·nche cun lestresa manna. Cust'esperièntzia diat agabbare in su 661, lassende logu a su Califadu de sos Omeyas chi si fiant arrogados su nùmene de àrabos, lassende a sos prus reghentes cunvertidos a s'islam s'etònimu de pertenèntzia (sirianos, persianos, ...).