Annu luxi

Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

S'annu luxi est un'unidadi de misura de sa longària, e currespundit a sa distàntzia percurrida dae sa luxi in unu spàtziu sbuidu in unu annu giulianu, duncas in 365,25 diis. Currespundit a 9.46 trilionis de chilòmitrus, ossiat 9.46 x 10¹² km, siendi su trilioni milli miliardus. Est imperada mascimamenti dae is astrònomus e is astrofìsicus po is distàntzias intra is ogetus a fora de su Sistema Solari. S'unidadi est nàscia a pustis de su 1838, candu sa misura de sa distàntzia de su primu steddu iat fatu cumprendi ca s'unidadi astronòmica, chi est su ràju de s'òrbita de sa Terra, fiat tropu pitica po mesurai is distàntzias de custus ogetus. In cussus tempus perou sa lestresa de sa luxi no fiat ancora pretzisa, e sa definitzioni de s'annu luxi est miliorada cun sa misura prus pretzisa de custa.

Sigomenti sa velocidadi in su bùidu (c) est de 299.792,458 chilòmitrus a su segundu (km/s), un'annu luxi currispondit a 9.460.730.472.581 km, est a nai:

${\textstyle 299\,792\,,458\ \mathrm {km/s} \cdot 365{,}25\ \mathrm {d} \cdot 86\,400\ \mathrm {s/d} \approx 9{,}461\cdot 10^{12}\ \mathrm {km} }$

est a nai de 9.461 miliardus de chilòmitrus circa 63,241 bortas sa stesiada intra sa Terra e su Soli (connòscia comenti Unidadi astronòmica). S'annu luxi duncas est una distàntzia manna in sa scaba umana.

Tempus impreau de sa luxi a coberri sa stesiada intra sa Terra e sa Luna

A s'imbressi, bolit marcau su fatu ca s'annu luxi no est un'unidadi de mesura de su tempus (e nimancu de cantidadi de luxi), po cantu siat giustu a nai ca s'osservatzioni de unu corpus a tesu de una certa cantidadi de annus luxu nosi mostrit comenti fiat cussu corpus unu certu nùmeru de annus a immoi e no in su momentu de s'osservatzioni sua.