Autodeterminatzione

Articulu in nugoresu

Su printzìpiu de autodeterminatziòne de sos pòpulos affìrmat su derèttu de unu populu in sutta de domìniu istrànzu a si picàre s'indipendèntzia, a istàre chind un'àtteru istadu o, a dòntzi modu, a pòder isseperàre su rezìme polìticu chi issos bòlen.

Manifestàda de sos indipendentistas cadelànos in su 2012.

Custu printzipiu est una lèze de su derettu internatzionale generale, est a nàrrer una leze chi sos effettos giuridicos suos bàlen pro tottu sa Comunidade de sos Istados. In prus, custu printzipiu est fìntzas una leze de ius cogens, ovverosiat unu derettu e printzipiu màssimu de su derettu internatzionale, e mal'a iscantzellàre pro mèdiu de cunventziònes internatzionales. Comente càpitat pro tottus sas lezes de su derettu internatzionale, fintzas cussu de autodeterminatzione lu ratìfican lezes internas a sos istados, pro esempiu in Italia sa L.n.881/1977, e balet che leze de Istadu chi balet de prus de su derettu internu (Cass.pen. 21-3 1975).

Istòria

Dae s'Ottichèntos in susu s'Europa, s'America e su restu de su mundu an connottu sa dottrìna politica de su natzionalismu, chi fit tantu forte dae arribare a sos duos istados, tando sìmbulos de sa pelèa ideologica, chi an cambiau s'istoria contemporanea, ovverosìat sos Istados Unidos chin Thomas Woodrow Wilson e s'URSS chin Vladimir Lenin. Issos an reconnòttu su printzipiu in duas maneras differentes, s'unu mascamènte chin sos fentomàos "14 puntos" e sa nàschia de sa Sociedade de sas Natziones, s'atteru chin s'ispìnta de s'Internatzionale de Tres chi, pro esèmpiu, aìat custrìntu su Partidu Comunista Sudafricanu a sìche lassàre a pàlas sa polìtica filo-bianca pro su derettu de sa populatzione nighèdda a gubernare. Ambosduos sun pares, ca an dèpiu fàcher passos addaesècus in favòre de issèperos meda realpolitik: bàstet bìer sa nova làcana geopolitica chi ch'aìat essìu a s'accabbu de sa prima gherra mundiale, oppùru su fattu chi s'URSS reconnoschìat su derettu in chistiòne a sas Repùbricas suas, fràncu non lu pònner in pratica mai fìntzas a su tempus de sa Perestrojka. Su printzipiu de autodeterminatzione de sos populos si at isviluppàu de manera unu pacu prus cumprìa in sa secùnda meitàde de su Novichèntos, in su 1945 a s'accabbu de sa secunda gherra mundiale. Est istàda s'Organitzassione de sas Natziones Unìas (ONU) in particulare a nde promògher s'isvilùppu in ìntro de sa Comunidade de sos Istados.