Azotu
Artìculu in LSC
S'azotu (trèmene coniadu in su 1787 de su chìmicu frantzesu Louis-Bernard Guyton-Morveau, dae su gregu ἀ- privativa e ζωή «bida») o fintzas nitrògenu est un'elementu chìmicu de sa tàula periòdica de sos elementos. Su nùmeru atòmicu est 7. Su sìmbulu est N (de su latinu nitrogenum, passende pro su frantzesu nitrogène, coniadu in su 1790 de su chìmicu Jean-Antoine Chaptal fundende su gregu νίτρον, nitron, «nitradu de potàssiu» cun sa raighina γεν-, ghen-, «dare bida a».
S'azotu est unu costituente fundamentale de sas molèculas orgànicas prus importantes de bisura biochìmica (DNA, proteinas, unas cantas vitaminas), paris a cumpostos inorgànicos meda difùndidos e importantes comente a s'ammonìaca e s'àtzidu nìtricu.
S'atzotu moleculare (fòrmula moleculare N2, naradu fintzas atzotu biatòmicu o atzotu diatòmicu o diazotu o simplemente atzotu) est unu cumpostu formadu de duos àtomos de atzotu; costituit su 78% de s'atmosfera terrestre (in fratzione de volùmene chi est fintzas aprossimadamente sa fratzione molare) e a s'istadu puru si presentat suta forma de gasu chentza de colore, fragu, sabore e inerte.
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Azotu |