Bàsciu acùsticu
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
Su bàsciu acùsticu est unu strumentu musicali acùsticu prètzisu a sa ghitarra, cun piessìnnius chi ddu faint asimbillai fintzas a su contrabàsciu (registru e funtzioni de acumpangiamentu) e cun sa pròpiu estensioni; tenit de sòlitu cuàturu cordas (de sa prus bàscia a sa prus arta: mi, sa, re, sol); nd'esistint fintzas versionis cun cincu cordas (si, mi, sa, re, sol). Sa versioni de ses cordas est prus impreada in su bàsciu elètricu.
Su sonu, comenti narat su nòmini, est bàsciu e s'impreat pruschetotu in sa setzioni rìtmica. Su trastu est sonadu spitzulendi is cordas cun inditziali e didu de mesu de sa manu dereta in sa tènnica a duus didus; inditziali, didu de mesu e didu de s'aneddu in sa tènnica a tres didus. Un'àtera tènnica chi ddu fait asimbillai de prus a una chiterra est s'impreu de una pinna. Podit essi amplificau po mèdiu de pick up o micròfonu po is cuntzertus.
Su bàsciu est de sòlitu monofònicu: is notas sunt sonadas a solas, mentris is acòrdius funt sonaus pagu.
Bibliografia
modìfica- Tom Evans,Guitars: From the Renaissance to Rock| Facts On File, 1977, ISBN 0-87196-636-0