Bàsciu elètricu

Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Su bàsciu elètricu (fintzas ghitarra bàsciu o bàsciu sceti) est unu strumentu a cordas.

Unu Fender Jazz Bass

Nascit de sa necessidadi de produsi sonus rìtmicos bàscius cun unu trastu prus cumpatu, prus baratu, prus fàcile de fraigai e carrai de su contrabàsciu, chi fiat su strumentu incarrigau de custa faina me is annus 40 e 50. Po custu, su bàsciu iat pigau una forma chi asimbillat bastanti a sa de sa ghitarra. Parit difatis una ghitarra elètrica, ma cun unu corpus prus mannu, mànigu prus longu e de sòlitu cuàturu o cincu cordas[1]. Comenti sa ghitarra elètrica, e a s'imbessi de su bàsciu acùsticu, su bàsciu elètricu bolit collegau a un'amplificadori po s'intendi su sonu.

Po evitai un'impreu esagerau de lìnias in prus asuba de su pentagrama, su bàsciu elètricu - comenti su contrabàsciu - sonat un'otava prus bàscia de is notas arrapresentadas in sa notatzioni musicali.

De is annus '50, su bàsciu elètricu at pigau sèmpiri de prus su logu de su contrabàsciu in sa mùsica populari comenti strumentu de sa setzioni rìtmica chi manigiat is lìnias de bàsciu[2].

Su bàsciu elètricu s'impreat comenti acumpangiamentu o strumentu solista in agiumai dònnia stili de mùsica populari in su mundu, comenti blues, flamencu, jazz, pop, punk, reggae e rock[3].

RiferimentusModìfica

  1. Bass guitar, in The New Grove Dictionary of Music and Musicians.
  2. Double bass, in New Grove Dictionary of Music and Musicians.
  3. Ed Friedland, Bass grooves : develop your groove & play like the pros in any style, San Francisco, Backbeat Books, 2004, p. 112, ISBN 0-87930-777-3, OCLC 55502464. URL consultadu su 14 santandria 2021.