Bustianu Satta

poeta, iscritore e avogadu sardu
Custu artìculu est iscritu in sa grafia logudoresa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu


Bustianu Satta (Nùgoro, 1867 - 1914) est istadu unu poeta, avogadu e ziornalista sardu.

Laureadu in zurisprudèntzia in Tàtari, aiat esertzitadu sa professione de avogadu penalista, in su foru de Nùgoro, distinghende·si pro sa cumpetèntzia e s'elocuèntzia sua. Poeta in limba sarda e in limba italiana, fiat istadu unu de sos animadores de sa bida culturale nugoresa intre s'agabu de s'Otighentos e su printzìpiu de su Noighentos. Aiat esordidu in su 1893 cun Versi ribelli, regorta de poesias cumpostas in Bologna cando fiat milìtare in ie; in custa cajone aiat connotu s'òpera poètica de Carducci. S'annu matessi fiat intradu in sa redatzione de su cuotidianu tataresu L'Isola; s'annu imbeniente aiat publicadu, cun trìulu mannu, un'intervista fata dae isse a sos bandidos Derosas, Delogu e Angius. Aiat sighidu a iscrier versos e a collaborare cun rivistas literàrias finas a cando, in su 1908, li fiat falada una paralisi e non fiat torradu mai in salude, tantu chi si nch'aiat coladu sos ùrtimos ses annos de bida martùriu; disgràtzias familiares, dificultades econòmicas e una salude mala ant sinzadu sa bida de su grandu poeta nugoresu.

Poeta intre sos prus mannos de Sardinna, est istadu su cantore de sa trazèdia de sa terra sua marturiada, bida che a una mama-atitadora. Sa poesia sua, rica de ideales umanitàrios, s'ispirat mescamente a sa realidade sarda ma, in su tempus matessi, est finas aberta a sas esperièntzias de sos poetas italianos prus mannos de su tempus, dae Carducci a Pascoli. Sas lìricas suas benant dae un'umanidade profunda e dae una cussèntzia sotziale forte. Sas mezus lìricas suas sunt regortas in Canti barbaricini (1910) e in Canti del salto e della tanca (1924), publicados pòstumos che a Canti della culla (1924).

Unas cantas òperas:

modìfica
  • Versi ribelli, 1893.
  • Canti barbaricini, 1910.
  • Canti del salto e della tanca, 1924.
  • Canti della culla, 1924.
  • Sa ferrovia
  • S'abbocau

Ligàmenes esternos

modìfica
Controllu de autoridadeVIAF (EN46877024 · ISNI (EN0000 0000 6124 5010 · CIRIS (IT405 · BNE (ESXX1664115 (data) · BNF (FRcb12562933g (data) · BAV (IT) ADV10137099 · GND (DE119513846 · LCCN (ENn85053182 · NTA (EN131850490 · OL OL1151779A · SBN (ITCFIV113717 · SUDOC (FR034928723 · WorldCat Identities (ENn85-053182