Cantu a tenore

Articulu in logudoresu

Su cantu a tenore est unu cantu polifònicu, rapresentat s'espressione musicale prus antiga de sa Sardigna e est sa proa de s'esistèntzia in s'ìsula de sa pràtica polifònica, giai dae èpocas antigas. Su cantu a tenore lu at postu s'UNESCO in su 2005 in sa lista de sos patrimonios orales e immateriales de s'umanidade, e est pro custu si cunsìderat comente "Patrimòniu intangibile de s'Umanidade", dada s'unitzidade e sa bellesa sua.

Su tenore de Ulìana

TENORE SANTU PREDU DE NUGORO

Descritzione

Geosinònimos

Cufforma a su giassu, leat su nùmen de cussertu (in Mamujada e in sa Baronia arta), cuncordu (in Cùllieri, Santu Lussurzu, Fonne, in sa Barbàgia de Ollolai, in Bolòthana e Orane), cuntratu (galu in Fonne e Sèneghe), cuntzertu o cuncertu in su Guilcier e in su Barigadu.

Cumponentes e istile de cantu

Sos cantadores sunt bator: su Bassu, sa Contra, sa Mesu Boghe, sa Boghe. Sunt postos a chircu rapresentende, gasi, sa forma architetònica prus importante de tzivilidade de sa Sardigna: su nuraghe.

Duas de sas boghes, su Bassu e sa Contra, sunt guturales e sunt sas chi dant a su cantu a tenore particularidade e peculiaridade.

Su Bassu cun unu sonu grae e profundu mantenet sa matessi tonalidade de sa boghe solista. Sa Contra est una cuinta subra de su Bassu e at unu sonu prus liniare, metàllicu e prus pagu vibradu. Contra e Bassu paris, faghent su sonu onomatopèicu "Bim Bam Boo" e non mudant mai nota in antis de su tzinnu de sa boghe solista.

Sa Mesu Boghe chi irrichit su cantu cun virtuosismos de sa boghe, mutidos "giradas", si aunit a sas duas boghes guturales faghende in paris unu acumpanzamentu armònicu pro sa boghe solista, chi ghiat su tenore intonende e cadenzende su cantu belle totu in manera sillàbica.

Est diftzile meda a istabilire sas raighinas de su cantu a tenore chi, a pàrrere de unos cantos, diat a dèpere tènnere prus de 4000 annos.

Su cantu a tenore diat a pàrrere ligadu a sa bida pastorale, a sa soledade de su pastore in su sartu cun su bestiàmene cun sa natura matessi. Diant a èssere sos animales e sa natura chi ant ispiradu sas boghes. Diat a pòdere èssere chi sa Contra siat nàschida dae s'istrochidura de sa berbeghe, su Bassu dae sa de sa baca e sa Mesu Boghe dae sa de su bentu.