'Onne

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Fonne
Nùmene ufitziale:	'Onne, Fonni
Istadu:	Itàlia
Regione:	Sardigna
Provìntzia:	Nùgoro (NU)
Sìndigu:	Daniela Falconi
Ladiore:	40°07′07″ Nord
Longhiore:	9°15′13″ Est
Artiore:	1 000 m. subra su mare
Tirada:	32,67 km²
Populatzione:	3 668 31/08/2022 32,67 biv./km²
Apendìtzios:	Pradu
Comunes lacanantes:	Dèsulu, Gavoi, Lodine, Mamujada, Orgòsolo, Ovodda, Biddamanna Istrisàili
Còdighe postale:	08023
Prefissu telefònicu:	0784
Còdighe istat:	091024
Còdighe catastale:	D665
Bividores:	fonnesos (pronuntziadu "'onnesos")
Patronu:  - Santu  - Die	Santu Giuanne Batista 24 de làmpadas
Giassu web:	Situ Istitutzionale

Fonne (in italianu Fonni) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro chi tenet 3 717 abitantes.

Corcada acanta de Monte Ispada, a 1000 metros de artària, in sa Barbagia de Ollolai, est sa bidda prus arta de totu sa Sardigna.

Su nùmene

Pro Massimo Pittau su nùmene est sardianu o nuràgicu, dae “Tzònnia”, Tzònni” “Giunco”, fundos pro fàghere banitas.

Paret chi Giacomino Zirottu apat iscobertu unu pabiru de su 1358; in s’elencu de sas dègumas chi aiant pagadu sas crèsias sardas cumparet su nùmene de Fonne.

In su 1388, in unu pabiru de Eleonora de Arborea e Giuanne de Aragona bi sunt sos rapresentantes de sa “Villa di Fonni”chi firmant sa paghe.

Àteros narant chi su nùmene siat ligadu a sa presèntzia de abba: Fonne dae fonte.

Su sartu

Su territòriu de Fonne mustrat a craru un’istòria de resistèntzia: in Sorabile si podent bìdere sos restos romanos, s’ùrtimu baluardu contra a sos barbaritzinos, fraigadu pro s’amparare dae su caminu Casteddu-Terranoa.

S’ùnica testimonia de sa presèntzia romana chi dae tando s’agatat galu oe est su cane fonnesu, una rugradura intre sos “levrieroides” e su “canis pugnax” o “sagaces canes” giutos in Sardigna in su 231 a.C., cun s’isetu de iscobèrrere sos barbaritzinos reberdes cuados.

Fonne est una comuna de sa Provìntzia de Nùgoro, cun prus de 4000 abitantes.

Postu in pees de su Gennargentu a un’artària de 1000m subra su livellu de su mare, est sa bidda posta prus in artu de sa Sardigna.

Sa bidda est a làcana cun Orgòsolo, Mamujada, Gavoi, Ovodda, Dèsulu, Biddamanna Strisàili.

In su territòriu est istadu fraigadu in su 1970 su primu albergu in Monte Ispada, e a 1834 metros de artària in sa “Punta Lamarmora” b’est s’ùnica istatzione sarda pro isciare.

S'istòria

Sos istudiosos ant iscumproadu sa presèntzia de s’òmine in su Neolìticu, prus de 6000 annos in antis de Cristos.

Prof. Antoni Mereu in sos primos annos Sessanta aiat fatu unu retzessimentu beru de sitos archeològicos: 44 nuraghes, 25 tumbas de gigantes, 18 biddigheddas, 6 dolmen, 33 menhir. Sas zonas prus ricas de custas testimonias archeològicas sunt sas de Santu Micheli-Urrui e de Tramassunele, mustrende a craru una cultura agrìcula, bundante.

Sa zona prus rica est sa de Tramassunele, in ue ant agatadu unu campusantu, bator pedras fitas e 5 tumbas nuràgicas, mustrende totus sas culturas (neolìticu, ferru, prenuràgicu, nuràgicu).

Su nuraghe prus nòdidu est su de Drònnoro. De ammentare finas su de Nostra Sennora de su Monte, a 1253 m. de artària est unu de sos prus artos de Sardigna, Massiloi, Talesso, Sa Viuda e àteros meda.

A curtzu de sa badde de Gremanu est istadu iscobertu unu acuedotu nuràgicu, cun bator putzos.

Sas festas e sa cultura

Bestimentas traditzionales de Fonne

In Fonne b'at manifestatziones traditzionales e religiosas de importu mannu, chi mustrant una cultura chi benit dae in largu.

Sa festa prus manna e antiga est sa de sos Màrtires. Si festat sa prima domìniga de su mese de làmpadas. Su santuàriu, òpera de su Padre Pacifico Guiso Pirella, est istadu inchingiadu in su 1708. De importu mannu pro custa festa est "s'istangiartu", nùmene chi descriet non petzi sa bandera cun su disignu de Nostra Sennora, ma finas sos cadderis de Nostra Sennora de sos Màrtires chi acumpàngiant cun su costùmene e cun sos caddos sas professones prus importantes de sa bidda: Su Segnore, Santu Giuanne. In su 1842 una fèmina Ollollaesa, cojuada cun unu fonnesu (Giuanne Mulas), aiat lassadu in eredade a sos nebodes terrinos, a tales chi aerent ammaniadu sa festa de sos Màrtires. In su documentu tzia "Onnis Frau" detat finas sas règulas: s'istangiartu e 14 caddos depiant colare in antis a sa professone.

Ligada a sa festa de Santu Giuanne (Santu Jubanne Batista) su 24 de làmpadas est sa presèntzia de su "Cohone 'e vrores", su pane de sa festa de sos frores, de su beranu, sìmbulu de sa cultura fonnesa. Ammaniadu dae un'artesana de sa bidda, est unu pane a forma de turta, in pitzu de fustes de linna b'at 150 pugioneddos e 5 puddas. In mesu b'est su nidu cun su trigu. Bi cheret tempus meda pro ammaniare su "Cohone", e sos 150 pugioneddos, chi ant a èssere dados a sos cadderis e a sas autoridades. Tres dies in antis de sa festa, su priore e unu pitzinnu chi giughet s'istendardu de Santu Giuanne, andat dae sa domo de su priore a sa de s'artesanu, pro nche collire su"Cohone 'e vrores". A s'agabbu de sa professone sos cadderis nche torrant a giùghere su "Cohone" a domo de su priore. Su 30 de austu s'iscontzat su "cohone".

Urthos e Butudos

Àteras festas sunt sas de Sant'Antoni chi sinnat su comintzu de su Carrasegare cun sas caratzas de sos urthos e de sos butudos. Sa paràula "butudos" cheret nàrrere mascru non crastadu o màscaras brutas dae sa paràula "bottudo". Wagner descriet custas caratzas comente brutas, ammuntadas de peddes, intintas de tzintzieddu, butudos comente òmines lègios. S'urthu est cugugiadu cun peddes de mascru de cabra bianca o niedda, e in su tzugru giughet una campana.

Sa cultura de sa bidda est rapresentada in sos murales chi s'agatant in sas carreras, e mustrant sa bida, sas usàntzias e sas traditziones fonnesas.

S'economia

S'economia de sa bidda non est prus comente a prima, fundada mescamente in su pastoriu e in s'agricultura. Dae annos sunt nàschidas medas atividades artesanales: furros de bistocos, de pane carasadu, salumifìtzios.

De importu est sa produtzione de casu e de patata. Sa bellesa de su logu e sa presèntzia de su monte Ispada at favorèssidu sa nàschida de hotel e ristorantes, fintzas gràtzias a su fatu chi in Monte Ispada e Bruncu Spina bi sunt sos ùnicos impiantos de pigada pro sos isports ierriles de sa Sardigna.

Bibliografia

• Sara Nieddu, Fonne, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 33-34.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Fonni, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 2, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, pp. 207-209, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.fonni.nu.it.