Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Culturas neolìticas in Europa cara a su 4500 a.C.

Su neolìticu (de su gregu νέος, néos, "nou", e λίθος, líthos, "pedra") est unu perìodu de sa preistòria in su cale ant tentu logu annoaduras de manna trascendèntzia: is èsseres umanos iscoberint sa massaria e su pesadiu, e si faghent sedentàrios, protzessu connotu che rivolutzione neolìtica.

Custu tèrmine est istadu propostu in su 1865 dae s'istòricu John Lubbock.[1] Su nùmene faghet riferimentu a sa tècnica noa de traballare sos trastos de pedra, non petzi bàtidos, si nono puru allisiados. De totu manera, s'essentziale in custu perìodu non sunt is trastos, si nono sos càmbios econòmicos produidos, comente sa cumpàssida de su sobradu de produtzione, e sas cunsighèntzias sotziales.

S'ispaniadura in Europa de sa cultura neolìtica chi si fiat isvilupada in s'Oriente Mèdiu, e in piessignu su coladòrgiu dae s'economia de cassa e regorta a sa pràtica de s'agricultura e de s'allevamentu, sunt acontèssidos cun modalidades e tempos totora cuntierrados.

Culturas neolìticas caras a su 3500 a.Cː

Vere Gordon Childe aiat ipotizadu giai in is annos binti chi sas comunidades autòctonas de cassadores e boddidores de sas culturas mesolìticas europeas, fiant istadas in parte remplasadas dae comunidades de massajos migradas prus a norte dae s'Oriente Mèdiu, cun unu protzessu duradu pro prus ingènneros. Una prima currentada migratòria diat àere sighidu sa bia continentale a longu de sa penìsula balcànica e de su cursu de su Danùbiu, mentras un'àtera, in pagu prus tarda, si diat èssere difùndida pro mèdiu de sa navigatzione marìtima a longu de sas costas de su mare Mediterràneu dae s'estu cara a s'ovest.

S'afirmadura de sas tècnicas de cultivu e allevamentu at protzedidu pro bia continentale in antis de totu a longu de diretoras chi rugraiant terrenos favoràbiles in piessignu, comente cuddos formados pro depòsitu de prùnios batidos dae su bentu (loess) in s'Europa tzentrale. Aiat sighidu su cursu de mannas bias fluviales, comente a su Danùbiu, e aiat tentu sutzessu in is baddes iscampiadas de sos Balcanos e de sa Grètzia orientale, cun ierros fritos e proinosos e cun istios longos, ambiente ideale pro su pastoriu e sa tramudàntzia; fiat penetradu imbetzes cun dificultade in is padentes fridas de su Nord-Europa e in is regiones postas a sos oros de sa cadena alpina.

RiferimentosModìfica

  1. J. Lubbock, Prehistoric Times, Londra, Williams and Norgate, 1865.

Àteros progetosModìfica

Preistòria e Protoistòria de su Mundu Betzu
Edade de sa Pedra Edade de sos Metallos
Paleolìticu Mesolìticu
Epipaleolìticu
Neolìticu Edade de su Ràmene
(franca s'África subsahariana)
Edade de su Brunzu
(franca s'África subsahariana)
Edade de su Ferru
Paleolìticu inferiore Paleolìticu mèdiu Paleolìticu superiore