Rinaschimentu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Rinaschimentu, renascimentu o arrenascimentu est su nùmene dadu in su sèculu XIX a unu movimentu culturale mannu chi si fiat produidu in s'Europa Otzidentale durante is sèculos XV e XVI.​ Fiat istadu unu perìodu de transidura intre s'Edade Mèdia e su cumintzu de s'Edade Moderna. Is esponentes printzipales suos s'agatant in su campu de sas artes, mancari puru si fiat produidu unu annoamentu torra in is sièntzias, tantis naturales comente umanas. Sa tzitade de Firenze, in Itàlia, fiat istada su logu de nàschida e isvilupu de custu movimentu, chi si fiat ispaniadu a pustis in totu s'Europa.

L'uomo vitruviano (s'òmine de Vitruvio), òpera de Leonardo da Vinci.

Su Rinaschimentu fiat istadu frutu de sa difusione de sas ideas de s'umanesimu, chi aiant determinadu una cuntzetzione noa de s'èssere umanu e de su mundu. Su faeddu «Rinaschimentu» si fiat usadu pretendene de torrare a coberare tzertos elementos de sa cultura clàssica grega e romana, e si fiat aplicada in orìgine comente una torrada a is balores de sa cultura grecu-latina e a sa cuntemplatzione lìbera de sa natura a pustis de sèculos de domìniu de una casta de mentalidade prus chìrdina e dogmàtica istabilida in s'Europa medievale. In custa tapa noa si fiat formada una manera noa de bìdere a su mundu e a s'èssere umanu, cun bisuras noas in is campos de sas artes, sa polìtica, sa filosofia e is sièntzias, cambiende su teotzentrismu medievale cun s'antropotzentrismu.

S'istòricu e artista Giorgio Vasari fiat istadu su primu chi aiat usadu sa paràula "Rinascimento" (naschimentu torra) pro descrìere sa segadura cun sa traditzione artìstica medievale, a sa chi calificaiat comente un'istile de bàrbaros, chi prus a tardu at a retzire sa cualificatzione de Gòticu. Segundu Vasari sas artes fiant intradas in decadèntzia cun sa ruta de s'Impèriu Romanu e petzi fiant istadas cuberadas dae sos artistas de Toscana partende dae su de sèculu XIII.​

Su cuntzetu atuale de Rinaschimentu (dae su frantzesu Renaissance) fiat istadu formuladu a metade su de su sèculu XIX dae s'istòricu frantzesu Jules Michelet, in s'òpera sua Renaissance et Réforme, publicada in su 1855.​ Sa prima borta, Michelet aiat usadu su trèmene in su sentidu de unu perìodu istòricu, chi diat anadare de s'iscoberta de s'Amèrica fintzas a Galileu, e dd'aiat cunsideradu prus importante pro sos isvilupos sientìficos suos chi non pro s'arte o sa cultura. Michelet, chi fiat natzionalista frantzesu e republicanu, aiat atribuidu a su Rinaschimentu unos balores democràticos opostos a sos de s'Edade Mèdia pretzedentes, in defensa de unu protagonismu frantzesu.​

S'àteru istòricu chi aiat tentu influèntzia manna dende forma a su cuntzetu de Rinaschimentu fiat istadu s'isvìtzeru Jacob Burckhardt, chie dd'aiat definidu comente su perìodu intre Giotto e Michelangelo, est a nàrrere, de su de sèculu XVI a sa metade de su sèculu XVI. Buckhardt distinghiat in su Rinaschimentu su naschimentu de s'ispiritu individualista modernu, chi s'Edade Mèdia diat àere reprìmidu.​

Dae una prospetiva de s'evolutzione artìstica generale de s'Europa, su Rinaschimentu aiat significadu una truncadura cun s'unidade istilìstica, chi fintzas a custu momentu fiat istadu subranatzionale. Su Rinaschimentu non fiat istadu unu fenòmenu unitàriu dae is puntos de bista cronològicu e geogràficu: s'àmbitu suo si fiat limitadu a sa cultura europea e in is territòrios americanos de iscoberta reghente, in ue comente si siat is novidades de su Rinaschimentu aiant trigadu a arribare. S'isvilupu suo aiat fatu a pare cun su cumintzu de s'Edade Moderna, caraterizada dae s'afortiamentu de sos istados europeos, is biàgios transotzeànicos chi aiant postu in cuntatu in s'Europa e s'Amèrica, s'isfaghimentu de su feudalèsimu, s'artziada de sa burghesia e s'afirmatzione de su capitalismu.