Edade moderna

Artìculu in LSC

S'edade moderna est sa de bator de sas tapas comente si dividit segundu sa traditzione s'istòria in Otzidente segundu s'istoriografia frantzesa. Su cumintzu de s'Edade Moderna si podet fissare intre sa Ruta de Costantinòpoli (annu 1453) e s'Iscoberta de sas Amèricas (annu 1492), e sa fine sua in sa Rivolutzione Frantzesa (annu 1789), candu aiat comintzadu a nàschere unu sistema econòmicu nou, su mercantilismu. In custa prospetiva, s'edade moderna benit a èssere su perìodu de sos balores de sa modernidade (su progressu, sa comunicatzione, sa resone) contrasemper a su perìodu de in antis, s'edade mèdia, chi s'identìficat prus che totu comente una parèntesi istòrica dominada dae incuida culturale e sotziale, e oscurantismu. S'ispiritu de s'edade moderna aiat chircadu relatos suo in unu passadu anteriore, s'edade antiga. Dae una prospetiva prus globale, s'edade moderna at marcadu su momentu de s'intregatzione de duos mundos umanos chi fiant abarrados de su totu abandados durante prus de 20.000 annos: Amèrica, su Mundu Nou, e Euràsia e Àfrica, su Mundu Betzu.

Mapa de su mundu in su 1689

Istòria universale
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga
Edade mèdia
Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente

Su fratzionamentu polìticu caraterìsticu de su mundu medievale fiat andadu lassende su passu a su cumpàrrere de istados poderosos poderados dae monarchias autoritàrias e assolutas. A sa fine, sa sièntzia e sa tecnologia aiant comintzadu a si liberare de sos pregiudìtzios antigos e, in cunsighèntzia, aiant otentu una connoschèntzia prus profunda de sa natura, pro dda pònnere a su servìtziu de su progressu.